Biòlegs de Solsona afirmen que cal protegir l’espai dels rius per evitar inundacions

El Centre de Ciència i Tecnologia Forestal encapçala un projecte per revertir la degradació que pateixen els hàbitats fluvials i millorar la seva biodiversitat

Jordi Camprodon i Pol Guardis, al capdavant del projecte Life Alnus

Jordi Camprodon i Pol Guardis, al capdavant del projecte Life Alnus / Laura Serrat

Laura Serrat

Laura Serrat

Protegir els espais naturals dels rius per evitar el risc a patir inundacions. Aquest és un dels principals arguments dels biòlegs del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), ubicat a Solsona, que han participat en el projecte Life Alnus, que té per objectiu revertir la degradació i millorar la biodiversitat dels hàbitats fluvials. El treball ha permès desenvolupar accions de conservació en les conques dels rius Ter, Segre i Besòs, com ara la plantació d’espècies autòctones o la recuperació de traços dels cursos fluvials que, segons els tècnics del projecte, redueixen la perillositat dels rius en cas de desbordament. 

El coordinador principal del projecte, Jordi Camprodon, destaca que, des d’un bon començament, la intenció va ser crear una estratègia de conservació de les vernedes mediterrànies a partir de tres casos concrets, que són exemple de la degradació que en els últims anys han viscut els hàbitats fluvials. «Des de fa dècades, hem anat ocupant aquests espais amb urbanitzacions, activitats agrícoles i ramaderes i altres activitats extractives que, amb el pas dels anys, han provocat una modificació de la morfologia dels rius, amb la conseqüent pèrdua de la seva biodiversitat i el risc a patir inundacions», assenyala. 

Sobre aquesta última qüestió, el tècnic del grup de biologia del CTFC, Pol Guardis, posa en relleu la conveniència de desurbanitzar els entorns fluvials, en la mesura que es pugui, per tal de reduir el risc a patir desbordaments. «Quan el riu no té suficient espai, s’emporta allò que té al davant, en canvi, si compta amb l’amplitud necessària, l’aigua tendeix a reduir la seva força i a distribuir-se per la plana fluvial», detalla. En aquest sentit, posa com a exemple l’actuació que s’ha dut a terme entorn el Ter, «un riu molt alterat on s’ha executat una restauració hidromorfològica per tal que el curs fluvial recuperés sediments, així com el seu espai natural». 

Un altre dels objectius del projecte tracta sobre la millora de la biodiversitat d’aquests hàbitats. «Els rius apleguen una gran quantitat d’organismes, que van des dels invertebrats, els peixos, els ocells aquàtics i tota la varietat de flora associada a la ribera», comenta Camprodon. Per preservar la riquesa de la flora i la fauna, el projecte ha inclòs accions com la construcció de refugis per llúdrigues amb material sobrant o les plantacions d’espècies autòctones que s’han implementat en lloc de les invasores, que s’han retirat. 

Els resultats del projecte es van exposar ahir una jornada professional que va aplegar diferents especialistes en la conservació dels hàbitats fluvials. Camprodon explicava que el projecte s'ha impulsat en el marc del programa europeu Live Program i, durant gairebé cinc anys, «s'ha treballat per definir un àmbit d'actuació representatiu del conjunt de Catalunya per tal de tirar endavant treballs de conservació i restauració que han resultat àmpliament satisfactoris i han creat un model d'actuació aplicable en altres indrets, com el Solsonès». 

Camprodon va concloure que tenen el propòsit de transferir els resultats del projecte a les administracions, associacions naturalistes o propietaris forestals «per tal que es puguin desenvolupar accions en altres conques, partint d'aquest model». De fet, el CTFC publicarà un manual tècnic on es reflectirà el coneixement generat a través del projecte per tal que tothom pugui ser coneixedor de la informació i pugui aplicar les mateixes tècniques.