Científics del CTFC treballen per evitar l’extinció del sisó estepari

Un grup de científics del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), agricultors i gestors estan col·laborant per treballar per la protecció i conservació del sisó estepari, un ocell que està en perill a escala nacional a causa de les activitats humanes. La reducció d’hàbitats naturals, l’increment de regadius i la constant urbanització del territori, són els principals factors que, segons el centre del Solsonès, estan causant que aquesta au es trobi en una situació vulnerable per la seva supervivència.

Com afirmen professionals del CTFC, al sisó se li ha dificultat la tasca de trobar hàbitats que s’adeqüin a les seves necessitats, ja que hi ha hagut una «reducció del paisatge estepari i la desaparició de l’agricultura i ramaderia tradicionals». Per aquest motiu, una de les possibles solucions seria recuperar el sistema agrícola del guaret, en què se solien deixar terres de conreu sense sembrar durant algunes temporades. Així, aquesta espècie hi podria trobar refugi i aliment durant tot l’any i es podria garantir la seva correcta reproducció.

El sector agrònom, però, ha perdut molt d’interès en el sistema del guaret i cada cop es practica menys. Per aquest motiu, un grup de treball en què participa el centre tecnològic destaca que cal potenciar aquest model, ja que «podria aturar el camí vertiginós de l’espècie cap a la desaparició». Encara que també afegeix que això no seria suficient per arribar a recuperar els efectius de la seva població, tot i que sigui imprescindible.

Un dels grans problemes és la mortalitat en l’etapa adulta de les femelles «és excessiva». Segons van alertar, aquest fet respon a causes antròpiques, és a dir causades per l’ésser humà. El sisó és una espècie molt propensa a patir morts per la col·lisió amb cables elèctrics, ja que la seva «visió frontal es veu relativament reduïda» quan està volant. Per aquest motiu, van assegurar que cal identificar els punts on aquests individus es reprodueixin després de l’hivern, per tal d’actuar sobre les línies elèctriques instal·lades a la zona i reduir la seva probabilitat de mort.

L’any 2009 es van declarar fins a vuit Zones d’Especial Protecció per les Aus, en alguns espais esteparis de la plana de Lleida. D’aquesta manera, es pot garantir que espècies com el sisó disposin d’espais on estiguin protegits i segurs. Després que aquest projecte hagi estat vigent més de deu anys, el grup de treball va assegurar que és vital «generar més espais de confiança i cooperació entre els diferents sectors que intervenen en la gestió del territori i la conservació de la biodiversitat», ja que tenen una gran incidència a l’hora de mantenir un cert equilibri en els sistemes ecològics del territori, que cada cop són «més complexos».