10 de febrer de 2021
10.02.2021
Regió7
ESPECIAL DONES STEM

"No he tingut mai cap problema per ser dona en un món masculí, no hi ha discriminació"

11.02.2021 | 07:53
"No he tingut mai cap problema per ser dona en un món masculí, no hi ha discriminació"

«Nascuda a Monistrol de Montserrat el 1956, Maria Dolors Riera és Professora Titular d'Universitat i ha desenvolupat tota la seva carrera a la UPC. Ha donat classes a l'EPSEM UPC-Manresa i, fins el 2018, també a l'ETSEIB (Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona).Ha tingut càrrecs de gestió en la Universitat i, des del 2001 fins el 2018, va ser responsable de l'àrea de Simulació i Disseny Innovador de la Fundació CTM Centre Tecnològic, des d'on ha participat en nombrosos projectes amb empreses i amb la que continua col·laborant, ara com a personal UPC.

Les dones continuen infrarepresentades en les anomenades professions STEM, que engloben ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques, i que tradicionalment han estat de domini masculí. Per què creu que és així?
M'he fet moltes vegades aquesta pregunta i la veritat és que no hi trobo una resposta. Per la meva experiència, les enginyeries no són professions on hi ha discriminació de la dona, per tant no sé si és per tradició, per genètica o per quin motiu, però sí que és cert que hi ha molt poques noies que es matriculen a les carreres científiques i tècniques. I no pas perquè no tinguin capacitats per fer-ho, al contrari, poden fer-ho però no volen.

I per què no volen? Hi ha desconeixement de les professions associades a les enginyeries?
No crec que el motiu sigui una manca de coneixement. Jo per exemple, he anat a instituts a fer promoció i incentivar els joves que escollir una enginyeria és una bona opció, però quan acabes la xerrada i preguntes quants tenen intenció d'estudiar una enginyeria ben pocs aixequen la mà, i de noia normalment cap. Hi ha altres aspectes de la vida que els interessen més. També, arriba un moment que hi ha la possibilitat de ser mare i la maternitat condiciona la vida professional de les dones, tot i que és cert que la maternitat no està lligada amb el moment de triar la carrera.

La conciliació familiar i laboral és complicada en el seu sector?
Jo no he estat mare per decisió pròpia, però sé, per companyes meves, que no és fàcil. La maternitat condiciona perquè les dones tenen fills en l'època de la vida en què també són més fèrtils des del punt de vista intel·lectual, i hi ha molta exigència.

Vostè és enginyera de mines, enginyera industrial en l'especialitat metal·lúrgica i doctora d'enginyeria industrial. Expliqui'ns una mica com ha estat la seva trajectòria: els anys d'estudis, la carrera professional... Quina ha estat la seva experiència en un sector d'homes?
Jo no he tingut mai cap problema per ser dona en un món masculí. Com a estudiant i com a professional sempre he estat envoltada d'homes. Quan vaig cursar Enginyeria de Mines, a Manresa, érem dues noies en una escola de 200 estudiants. Després, a l'Escola d'Enginyers de Terrassa, vaig ser l'única noia de 150 alumnes. I a Barcelona, quan vaig cursar Enginyeria Industrial, érem quatre o cinc noies en una classe de 200. Sí que és veritat que et pots trobar algun company impertinent, però com a tot arreu. La veritat és que no m'he sentit mai menyspreada per ser dona, ni en les èpoques d'estudiant ni posteriorment al món laboral. Com a professora d'universitat, si treballes, ets competent i tens talent, et valoren igual que un home. I d'altra banda, he treballat molt per a empreses que em demanen participar a projectes, on en molts casos soc la única dona, a part de la secretària, i tampoc hi ha actituds de menystenir-me; com a molt algun comentari incòmode que he sabut gestionar.

Com l'ha sabut gestionar?
He sabut fer front a algun abús de confiança que et pots trobar en qualsevol àmbit de la vida, i no pots anar de dona dèbil. S'ha de ser forta, valenta i deixar les coses clares d'entrada. Tinc una anècdota com a professora de, majoritàriament, nois. Un dia a la classe em vaig girar i em vaig adonar que ja no tenia quaranta parells d'ulls enfocant el meu cul. Aquell dia em vaig relaxar, vaig pensar que ja m'havia convertit en invisible com a dona i quan vaig acabar la classe vaig llençar les mitges de recanvi que portava sempre a la bossa de mà. Vaig pensar que si se'm feia una carrera a les mitges podia seguir la classe sense que s'hi fixessin, ja no em repassaven de dalt a baix.

Per què va decidir estudiar enginyeria?
En el meu cas no va ser pas per referent familiar, ja que sóc filla d'una modista de Monistrol de Montserrat. M'agradaven molt les mates, la física... però de fet, també la història i la literatura. Però vaig pensar que en la branca de les ciències em podria guanyar millor la vida que en la de lletres, i què teníem a prop i podien pagar els meus pares? L'Escola d'Enginyeria de Manresa. Vaig entrar a Mines i em va agradar molt, a partir d'aquí tot va anar rodat i vaig anar seguint (vaig fer Enginyeria Industrial -especialitat Metal·lúrgia a les Escoles d'Enginyers de Terrassa i Barcelona, on també vaig fer la tesi doctoral). Això sí, sempre m'he esforçat molt i he treballat moltíssim, encara ara segueixo treballant molt.

Les carreres STEM són una opció ideal de futur per a qualsevol persona, independentment del gènere? Són un factor clau en la competitivitat de les empreses?
Sí, sense cap dubte. Un país ric és un país que fabrica. Per què Alemanya és un país ric? Perquè fabrica. No genera una riquesa important viure del turisme. Les professions de ciències i tecnologia són les que pensen, dissenyen, creen, milloren i comercialitzen els productes que fan competitives les empreses i permeten tirar endavant els països. Per això seguim reivindicant el paper de la dona STEM i fomentant les vocacions.

Per la seva trajectòria, rebrà el primer Premi Rosa Argelaguet i Isanta, creat per reconèixer, promocionar i sensibilitzar el paper de les dones que han contribuït activament en activitats d'investigació, divulgació o docència en l'àmbit de les ciències. Que representa per vostè?
Va ser tota una sorpresa, no m'ho esperava i estic molt contenta! Que et premiïn per la feina de tota la vida no és habitual, em sento afortunada. Agraeixo a la UPC que pensés en mi i en el fet que la meva trajectòria sigui meritòria d'un reconeixement. I més tenint en compte que amb la Rosa Argelaguet hi vaig compartir tota la carrera professional, i això és especialment emocional. El mes passat va fer un any que va morir, segueixo tenint-la molt present perquè era un referent.


 
Compartir a Twitter
Compartir a Facebook