n El programa d'actualitat 30 minuts emetrà avui ¡Arriba España!, un reportatge de Jordi Regàs i Sara Segarra en què es qüestiona si els grups d'extrema dreta han crescut darrerament o és que, simplement, tenen més protagonisme al carrer.

«Amb Francisco Franco, alemnys, es vivia més tranquil». Aquesta és l'opinió d'Albert Bruguera, el delegat del partit Democracia Nacional. «Crec que el que es va fer a Blanquerna no és ni més ni menys que el que ha de fer un espanyol ben nascut en defensa de la seva pàtria», afirma Manuel Andrino, cap nacional de la Falange i un dels protagonistes de l'atac a la delegació de la Generalitat a Madrid el setembre del 2013.

Andrino i tretze encausats més s'enfronten ara a penes d'entre tres i quatre anys de presó per un delicte d'odi. Melisa Ruiz, portaveu d'Hogar Social Madrid, trenca la nostàlgia pel franquisme i centra el seu discurs en la xenofòbia i l'oposició a l'acollida de refugiats: «Nosaltres som Espanya, i ells són el trist fenomen de la immigració. I, per tant, cal que ens ajudem entre nosaltres, sí».

Tots aquests grups, esperonats pel procés independentista, s'han mobilitzat a Catalunya durant els últims mesos com mai ho havien fet abans. «El que ara està en joc és l'indivisibilitat territorial de l'Estat, que és un dels pilars bàsics de l'extrema dreta des dels anys 70», explica el professor d'història Carles Viñas. La reacció és lògica, considera Xavier Casals, que també és professor d'història: «Hi ha el temor que Catalunya es converteixi en una segona Cuba. Si es rearma i, fins i tot, es fa una proclamació d'una república catalana, el mínim que es pot esperar és que hi hagi una resposta del nacionalisme espanyol».

Casals també afronta la pregunta del creixement d'aquests grups: «La meva percepció del tema és que a Catalunya l'extrema dreta és una presència absent. És a dir, electoralment i institucionalment, no existeix, però se'n parla de forma recur-rent».

Xavier Rius-Sant, periodista especialitzat en l'ultradreta, afegeix: «Amb el tema del no a la independència i de la unitat d'Espanya, aquests grups han liderat les manifestacions al carrer. Però la pregunta és: quan això afluixi, aguantarà aquesta gent? Seguirà militant? O serà rendible per fer candidatures a les municipals?».