Aleix Auber és el primer alcalde de la CUP de l’Anoia. Després de les eleccions celebrades el 24 de maig passat, la llista encapçalada per Auber es va situar al capdavant. Juntament amb ERC, han constituït un govern per als propers quatre anys que vol començar a traçar el camí per fer realitat unes aspiracions a llarg termini ben ambicioses, com és aconseguir la participació, el compromís i l’apoderament real del poble dins de l’Ajuntament per esborrar, així, la imatge opaca de les institucions. Un procés lligat a la lluita contra la pobresa, el benestar social, la valorització del patrimoni i el camí cap a la independència.

És el primer alcalde de la comarca que té la CUP. Què creu que podrà aportar a Capellades?

En primer lloc, vull dir que és l’assemblea amb què s’organitza el partit qui pren la decisió de col·locar-me al capdavant. I, per tant, no és només una decisió individual. Des de sempre he sigut una persona molt vinculada al carrer: he participat en el teixit cultural i associatiu de Capellades amb diferents entitats i col·lectius, alhora que m’he vinculat també amb el moviment polític de base de l’esquerra independentista. I aquest vincle em dóna la capacitat de poder comprendre com respira Capellades.

El pacte amb ERC passa per agafar els programes electorals respectius i negociar els projectes del mandat. Què s’ha prioritzat?

De moment, aquests primers mesos, estem bolcats a racionalitzar la despesa de l’ajuntament, especialment en telecomunicacions: internet, telèfons, etc. Alhora, estem gestionant els diversos grups de treball del consistori, des de l’àrea esportiva fins a la social perquè no treballin de manera autònoma, sinó coordinadament.

A banda d’aquest primer aterratge, un dels cavalls de batalla del mandat és aconseguir involucrar la ciutadana dins l’Ajuntament. Com s’aconsegueix això?

Ens trobem en un escenari en què les institucions han viscut molt allunyades del carrer, es prenen les decisions prescindint dels ciutadans. Això ha fet que la cultura de la participació sigui gairebé inexistent. Nosaltres volem donar-hi la volta i implantar, lentament i de manera molt explicativa, tots els mecanismes per aconseguir una relació orgànica entre ajuntament i ciutadania. Remarco el lentament perquè els canvis radicals no funcionen, ja que no tenim prou capacitat per entendre’ls. Creiem en la participació real, per això, no volem fer res de pressa per tapar l’expedient i que al cap de 4 dies ja no funcioni. Volem fer un treball de formiguetes que acabi arrelant en la manera de funcionar i de fer política.

En què es tradueix aquest treball de formiguetes quan es porta a la pràctica?

A finals d’any volem començar amb les assemblees de barri, que significa crear un espai de participació on els veïns i veïnes puguin expressar les seves inquietuds, angoixes i propostes. I a mesura que anem recaptant aquesta informació poder donar-li resposta. Amb el temps, es pot incentivar que aquests espais d’apoderament veïnal aconsegueixin funcionar amb un motor propi i els veïns es sentin part de la institució. Més endavant, una vegada posades en marxa les assemblees de barri, impulsarem les assemblees municipals obertes, en l’àmbit del municipi. Es tractaran projectes de més gran abast i no només problemes particulars d’uns pocs veïns d’una zona. Aquestes ja funcionen a Vilanova i la Geltrú, una ciutat molt més gran que Capellades.

En què consisteix el pla de xoc contra la pobresa?

Consisteix a lluitar contra la pobresa energètica i la falta d’habitatge. Aconseguir que les famílies afectades per la precarietat laboral i per la crisi econòmica puguin viure dignament. Com es fa? En el tema de l’habitatge es tracta de dialogar amb les entitats bancàries perquè posin a disposició de les famílies que ho necessiten els pisos i espais que tenen buits. I si l’entitat no accepta cooperar, tirarem endavant la llei que ens permet pressionar-les. En el cas de la pobresa energètica, consisteix a tenir uns bons serveis socials que detectin les famílies en risc de patir un tall del subministrament i així iniciar una negociació amb les empreses energètiques per evitar que el tall es faci realitat.

En tots dos casos l’Ajuntament actua com a mediador...

Sí, i és important, però també té un paper actiu en aquest pla de xoc contra la pobresa. Col·labora activament en el repartiment de la riquesa: el nostre objectiu és instaurar mesures d’equitat reals, que significa establir unes taxes, impostos i organismes que tinguin en compte el repartiment de la riquesa i la situació dels més desafavorits.

Amb les papereres, el capelló i l’abric Romaní, el municipi té un incentiu turístic important, i aquest estiu s’ha començat a configurar el mapa del patrimoni de la vila...

És un gran potencial cultural i patrimonial per a un municipi tan petit. Aquest mapa detecta i actualitza tot el patrimoni, li dóna valor i ens ajuda a conèixer-lo, perquè en aquests anys passats hem tingut una explotació immobiliària capaç de tirar a terra molins paperers; no hem sigut prou conscients del seu valor. Tot i això, no ens hem de quedar amb el mapa. Hem de tirar endavant polítiques que impulsin el patrimoni, el valorin, el defensin i el blindin. Des del museu del molí paperer, la bassa, l’aigua, l’abric Romaní o el comerç, tenim un diamant en brut que hem de polir i vincular perquè funcioni conjuntament.

Tot i això, la passarel·la que travessa l’abric Romaní, després de tants anys, segueix tancada. Per què?

Aquesta és una de les vergo-nyes que tenim. Un dels deures que ens hem posat és aconseguir obrir completament la passarel·la i tot el parc d’excavació de l’abric Romaní. Però ho volem tirar endavant amb la coherència que l’espai demana: no es tracta només d’adaptar la passarel·la a les mesures de seguretat, sinó també de contractar un guia perquè expliqui la història i la importància científica del lloc. El més difícil d’aquests projectes és mantenir-los en bones condicions i amb la coherència necessària, no podem obrir portes sense ser-ne conscients. També hi ha un museu projectat, però aquí necessitem una gran inversió estatal -que esperem que sigui realitat en un futur, quan l’Estat sigui Catalunya i no Espanya.

Com s’aconsegueix fer un pla de xoc contra la pobresa, potenciar el patrimoni i, alhora, rebaixar el deute en un ajuntament petit i amb pocs ingressos?

Amb una anàlisi molt exhaustiva dels recursos que tenim per marcar les prioritats, ja que retallar partides simplement amb l’objectiu de rebaixar el deute acaba afectant sempre més els que menys tenen. Seria senzill retallar si fóssim l’Estat i poguéssim eliminar el pressupost de l’exèrcit, però no tenim cap exèrcit per retallar.

I doncs?

Seguim tenint marge per decidir on destinar els diners. No volem un pressupost que desafavoreixi la població i tanqui serveis com les classes de reforç de l’escola primària o la llar d’infants. Per aconseguir-ho hem de rebaixar la despesa en protocol, en assessors, en dietes, en lloguers de pàrquing, etc. Les prioritats que marques només depenen de la visió política que tinguis.

Com actuarà després del 27-S el govern de CUP i ERC de Capellades?

Com a institució, hi donarem tot el suport que puguem. Som dos actors que juguem un paper fonamental i tots sumarem cap a l’objectiu que tenim en comú, que és la independència.