El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, es va comprometre ahir a trobar una "solució jurídica" que sigui "operativa" per vehicular la voluntat dels catalans sobre el seu futur, i va defensar un grup català al Congrés amb ICV i EUiA com a exemple de la seva aposta per un Estat "plurinacional".

Iglesias, acompanyat del dirigent de Podem Íñigo Errejón, va presentar ahir a Barcelona l'acord de Podem Catalunya amb ICV i EUIA per a les eleccions generals, a les quals concorreran junts amb l'objectiu de tenir un grup parlamentari català propi al Congrés. L'acord inclou, a més, el reconeixement del dret a decidir dels catalans, la defensa de Catalunya com a "subjecte polític sobirà" i l'aposta per un Estat "plurinacional". En l'acte també van ser presents, entre d'altres, els coordinadors nacionals d'ICV, Joan Herrera i Dolors Camats, l'eurodiputat ecosocialista Ernest Urtasun, la secretària general de Podem Catalunya, Gemma Ubasart, i el coordinador general d'EUiA, Joan Josep Nuet.

En l'acte de presentació de la candidatura no es va revelar encara el cap de llista de la confluència d'aquestes forces d'esquerres per a les eleccions generals, ni tampoc el cartell per a les catalanes del 27 de setembre. El professor d'Economia Aplicada, activista social i defensor dels Drets Humans Arcadi Oliveres (Barcelona, 1945), impulsor al costat de Teresa Forcades del moviment Procés Constituent, que havia estat postulat com a candidat de la candidatura Catalunya Sí que es Pot, és reticent a fer-ho "per la meva edat i les meves poques habilitats polítiques". Així ho va comunicar la setmana passada a les formacions que integren la candidatura de confluència, encara que aquestes el van instar a repensar-se la seva resposta inicial i ell va decidir posposar fins dissabte que ve la seva resposta definitiva.

Quant al procés sobiranista, Iglesias va afirmar que Podem es compromet "a respectar la voluntat expressada democràticament pels catalans i catalanes". "El com es concreti judicialment presentarà dificultats, però ens comprometem a buscar les vies més operatives i efectives per promoure aquestes facultats", va afegir. El dirigent de Podem va dir que si es produís una declaració unilateral d'independència és una "obvietat" que hi hauria una resposta judicial. En aquest sentit, va advocar per buscar des de l'Estat "una solució jurídica diferent" per poder donar resposta a la "voluntat expressada pels catalans". Iglesias va assenyalar que ell no vol que Catalunya se'n vagi d'Espanya, però "els correspon als catalans i catalanes decidir això", i va expressar la seva intenció que, en cas d'arribar al poder després de les generals, "la voluntat dels catalans tingui una expressió jurídica viable".

També va assenyalar que Podem busca trencar el "cadenat" que diu que van establir "l'expresident català, Jordi Pujol, i les elits catalanes i espanyoles" quan en la Transició van crear el marc constitucional. El dirigent de Podem va dir que el "poble català" és "imprescindible" per "desallotjar" Mariano Rajoy de la Moncloa i va indicar que l'acord de Podem amb les forces d'esquerra catalanes va en la línia d'"acabar les polítiques d'austeritat". "La sobirania és tenir hospitals i escoles públiques, que les institucions defensin la gent. No hi ha sobirania si mana Merkel o si els polítics acaben tenint comptes a Suïssa o a Andorra, independentment de la bandera que tinguin al cotxe", va afegir. Iglesias va afirmar que Artur Mas, "no pot ser garant dels drets socials" perquè això és incompatible "amb haver decidit retallades de serveis públics i privatitzacions" i haver pactat en el passat amb el PP. Per a Iglesias, "resulta poc creïble" i "és contradictori". Iglesias va recordar que el govern de Mas ha aprovat tant retallades com privatitzacions, "a més d'abonar les polítiques d'austeritat, per la qual cosa en això s'assemblen bastant al PP i a Rajoy".

Per la seva banda, Joan Herrera va assenyalar que li agradi o no a Artur Mas, la nova coalició Catalunya Sí que eºs Pot parlarà "de tot el que Mas no vol parlar, de corrupció, del tancament de llits hospitalaris, o del projecte de complex d'oci Bcn World". "Aquest país votarà en funció de tot això, del que Mas no vol parlar", va pronosticar abans de negar que la seva formació hagi "enterrat" el dret a decidir. "Qui l'ha enterrat és Artur Mas, no nosaltres", va precisar en recordar que Mas havia decidit apostar per fulls de ruta i coalicions que no són assumibles per altres forces polítiques.