Catedràtics de Dret Constitucional de tot l'Estat van advocar per reconstruir el diàleg entre el govern central i les institucions catalanes després del 27-S, ja que en cas contrari es podrien aplicar mesures "dràstiques", com la suspensió de l'autonomia o processar els futurs diputats catalans. Davant d'una possible declaració d'independència si guanyen les forces que aposten pel caire plebiscitari dels comicis, aquests experts reconeixen que la Constitució no dóna cabuda a aquesta possibilitat i aposten per la seva reforma.

El catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat d'Oviedo Ignacio Villaverde va assenyalar que "hi ha d'haver una solució política", ja que la "solució jurídica" és "un disbarat", en referència a aquestes mesures. Va opinar que una DUI es podria qualificar com a "delicte de secessió, de ruptura de la unitat nacional, i la Fiscalia podria actuar contra els diputats del Parlament per un delicte gravíssim, fins i tot el govern central podria declarar un estat de setge". Va considerar que a l'actual sistema constitucional no existeixen eleccions plebiscitàries, que són "una manipulació política molt tergiversadora" per convertir unes eleccions autonòmiques en una "decisió encoberta sobre la independència".

Per al president del Centre d'Estudis Polítics i Constitucionals, Benigno Pendás, "si algú atempta contra la llei, caldrà actuar en conseqüència". Va sostenir que els partidaris de la independència han emprès "un camí cap enlloc" i "una fugida cap endavant" i va recalcar que, segons el seu punt de vista, ni l'ordenament jurídic espanyol ni l'europeu recullen les aspiracions dels secessionistes, que no són "convenients per a ningú" i a més són "impossibles".

El president del Consell Consultiu d'Andalusia, Juan Cano Hueso, va coincidir que hi ha formes dràstiques d'impedir la DUI, encara que preferiria la negociació i el diàleg. Va recordar que es podria suspendre l'autonomia o declarar l'estat d'excepció, com preveu la Constitució, però "la realitat és que es tracta de mesures tan extremes i traumàtiques que pressuposen el fracàs de tota racionalitat i diàleg en el conflicte". Segons la seva opinió, les "millors opcions" són "les basades en la negociació i el diàleg", que podrien escometre's en el marc de la Comissió bilateral Estat-Generalitat.

També va considerar "imprescindible" la reforma de la Constitució "en sentit federal", que conjugui per als territoris una autodeterminació política més elevada compatible amb un Estat federal únic, encara que no unitari, que salvaguardi en tot cas la igualtat de drets i llibertats fonamentals.