El primer ministre de França, Manuel Valls, va assegurar que no enviarà soldats a Síria o l'Iraq, però va afegir que París donaria suport a la intervenció sobre el terreny d'"una coalició de països de la regió" per combatre el grup terrorista Estat Islàmic (EI) "Si es forma una coalició de països de la regió tindria el suport de França", va explicar el cap del Govern francès en un debat sense votació davant els diputats de l'Assemblea Nacional per explicar la decisió de l'Executiu gal d'estendre a Síria els bombardejos que des de fa un any practica a l'Iraq.

Valls va reclamar "plena autonomia d'acció" en aquests atacs aeris que considera responen a la necessitat de la "legítima defensa", ja que el terrorisme islamista suposa "una amenaça" per a la seguretat de França. "Triarem sols els objectius a atacar", va afegir el polític socialista, que va confirmar que les forces armades ja han iniciat els vols de reconeixement per identificar "centres de comandament d'aquesta organització" a Síria i que aquestes maniobres duraran "el temps que calgui".

El president sirià, Baixar al-Assad, va assegurar que la Unió Europea frenarà l'allau de refugiats "si deixa de donar suport als terroristes" en aquest país àrab. "La qüestió no és si Europa rep o deixa de rebre els refugiats, sinó la necessitat d'acabar amb l'origen del problema. Si als europeus els preocupa el destí dels refugiats, que deixin de donar suport als terroristes", va reiterar Assad.

Al mateix temps, va fer una crida a tots els sirians "a unir-se a la lluita contra el terrorisme, perquè és el camí per assolir els objectius polítics que es proposen els sirians, a través del diàleg i un procés polític".

Per altra banda, Àustria va anunciar que restabliria a la mitjanit els controls a les seves fronteres est i sud, en un intent de canalitzar i ordenar l'allau de milers de refugiats del Pròxim Orient que segueixen arribant des del país veí. La ministra d'Interior, Johanna Mikl-Leitner, va enviar una carta a la Comissió Europea anunciant aquests controls, centrats en una primera etapa en la frontera amb Hongria, amb l'ajuda de 600 soldats de l'Exèrcit federal austríac.

Més de mil refugiats romanen a la frontera de Sèrbia amb Hongria a l'espera que les autoritats hongareses els obrin un pas, tot i haver tancat la delimitació, mentre creix la incertesa a Belgrad sobre l'evolució d'aquesta crisi. El ministre serbi de Treball, Aleksandar Vulin, que va visitar el lloc fronterer del nord de Horgos, va advertir que la situació s'està complicant, i va acusar Hongria d'haver tancat el pas sense avís previ als òrgans serbis. Sèrbia va advertir que no acceptarà els refugiats que Hongria intenti tornar després que Budapest establís que el seu veí del sud és un país segur al que poden retornar els demandants d'asil que havien passat pel seu territori.

El Govern d'Hongria va anunciar que estendrà cap a la seva frontera amb Romania la tanca aixecada en el seu límit amb Sèrbia per aturar l'entrada de refugiats. L'Executiu va dir que la mesura és necessària perquè la tanca ja construïda a la frontera amb Sèrbia podria desviar les rutes dels refugiats cap a Romania i d'allà a Hongria.