El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va assegurar ahir que el govern central no està demanant més ajustos, ni més retallades, a Catalunya, sinó que "actualitzi" el seu pla econòmic financer després de saber-se que la Generalitat havia ocultat despeses per valor de 1.318 milions d'euros.

En declaracions als mitjans abans de l'Assemblea General de la Confederació Espanyola de Joves Empresaris (CEAJE), Montoro va deixar clar que el govern té prou mecanismes per garantir els serveis públics dels catalans, "aquells que la Generalitat no pot atendre per la seva qualificació de bo porqueria i la seva incapacitat d'accedir als mercats".

Montoro va demanar la "clarificació màxima" dels comptes públics i va recordar que el setembre es va descobrir que a Catalunya hi va haver una "ocultació" d'informació sobre l'aplicació de determinats contractes públics, que no van ser facilitats a la Intervenció General de l'Estat, "i d'aquí ve la correcció de més de 1.300 milions d'euros".

El ministre va insistir que el que ara es produeix ve d'anys enrere i "no es prolongarà anys endavant".

D'aquesta forma, el ministre responia a la notícia publicada ahir pel diari El País, segons la qual el secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, ha reclamat per carta a la Generalitat que inclogui en el seu pla d'ajust per a aquest any 1.318 milions d'euros, una petició a la qual la Generalitat també ha respost per carta dient que no ho veu assumible.

Beteta, en aquesta carta, demana al conseller en funcions d'Economia, Andreu Mas-Colell, que inclogui noves mesures en el seu pla d'ajust pressupostari abans del 15 de novembre -ja sigui amb retallades de despeses o pujades d'impostos- per aquest import per complir l'objectiu de dèficit, que és del 0,7% per a les comunitats.

Hisenda va al·legar a principi d'aquest mes que la Generalitat va ocultar despeses per valor de 1.318 milions d'euros, cosa que va negar l'administració catalana, que va afegir que Hisenda coneixia "com a mínim des de l'agost del 2013" l'existència d'una relació d'obres, corresponents a carreteres i presons, fetes anys abans amb fórmules d'associació publicoprivades per aquest import.

Fonts del departament d'Economia de la Generalitat van confirmar a Efe l'existència d'aquesta carta d'Hisenda i van afegir que el conseller Mas-Colell ha respost a Beteta amb una altra missiva en què al·lega que, quan falten dos mesos per al tancament de l'exercici, no es pot demanar que s'imputin aquests 1.318 milions a càrrec del 2015.

Mas-Colell també argumenta que els ciutadans no poden ser víctimes de desacords entre administracions, en aquest cas l'espanyola i l'europea, atès que la Generalitat sosté que aquesta polèmica respecte a aquests 1.318 milions és fruit de "diferències" entre dos organismes: la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) i l'oficina d'estadística europea, Eurostat.

Segons la Generalitat, la IGAE va decidir incorporar aquestes despeses en infraestructures al còmput del dèficit del 2013, mentre que l'oficina d'estadística europea, Eurostat, en compliment de la nova normativa europea SEC2010, ha decidit incloure-les en el dèficit del 2015. En tot cas, si aquests 1.318 milions d'euros s'acaben imputant finalment a aquest exercici, això suposa que la Generalitat pot sobrepassar de sobres el límit de dèficit marcat, ja que aquests 1.318 milions ja equivalen les set dècimes de marge que té aquest any.