El primer ministre islandès, Sigmundur David Gunnlaugsson, es va convertir ahir en la primera víctima dels papers de Panamà, en presentar la dimissió dos dies després de difondre les filtracions que el vinculen a una empresa en un paradís fiscal.

De 41 anys i en el poder des de 2013, el cap de govern va renunciar al càrrec en una reunió interna de la formació que presideix, el Partit Progressista, i enmig de fortes pressions tant des de l'oposició com del carrer.

Gunnlaugsson, qui encara dilluns va expressar la seva determinació de seguir al capdavant del govern, havia demanat unes hores abans al president del país, Ólafur Ragnar Grímsson, la dissolució del Parlament.

El cap d'Estat havia deixat en suspens la petició, per considerar que primer havia d'abordar el que ha passat amb el seu soci de coalició, el Partit de la Independència, el líder i ministre de Finances, Bjarni Benediktsson, també apareix en els papers de Panamà.

Gunnlaugssonn vol seguir com a líder de la seva formació, que ha proposat per al lloc de primer ministre l'actual titular d'Agricultura i vicepresident del partit, Sigurour Ingi Johansson. Aquesta mena de "solució exprés" és el resultat de les fortes pressions sobre el cap del govern, que va arribar al càrrec després de convertir la seva formació en vencedora moral de les comicis del 2013, gràcies a un espectacular ascens i malgrat que la força més votada havia estat el Partit de la Independència.

La filtració dels Papers de Panamà, difosos diumenge per diversos mitjans i el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ, en la sigla en anglès), han deixat en suspens el que havia estat una meteòrica carrera.

Ja dilluns, l'oposició en bloc -socialdemòcrates, Esquerra Verda, Pirates i Futur brillant- havia formalitzat la petició d'un vot de censura, mentre 23.000 ciutadans van secundar una crida a les xarxes socials exigint la seva dimissió.

A aquesta situació va seguir una manifestació de més de 10.000 persones pel centre de Reykjavík amb pancartes reclamant la seva dimissió, el que va recordar les marxes dels islandesos del 2008, quan la gran banca del país va quedar de sobte en fallida.

Les dues reaccions -la de l'oposició i la ciutadana- reflecteixen l'estat d'opinió d'un país que encara té molt present aquesta crisi, a la qual d'alguna manera està vinculada l'empresa establerta a les illes Verges britàniques amb la qual es relaciona ara al primer ministre sortint i la seva dona.