Els Papers de Panamà revelen deu cops més arxius que els afers Wikileaks i Snowden

Els experts auguren que cada vegada hi haurà més possibilitats que nous escàndols sacsegin les institucions

10.04.2016 | 12:45
Exterior del bufet Mossack Fonseca, focus de l´escàndol panameny

L'escàndol dels anomenats papers de Panamà té alguna cosa en comú amb les filtracions de Wikileaks el 2010 i les revelacions d'Edward Snowden sobre l'NSA el 2013: el poder d'un sol individu de generar una "transparència forçada" en qualsevol institució, gràcies als avenços tecnològics. Els Papers de Panamà són la filtració més gran de la història del periodisme en termes de volum: els seus 11,5 milions de documents superen amb escreix l'1,7 milions d'arxius que Snowden va divulgar el 2013 sobre l'espionatge global de l'Agència de Seguretat Nacional (NSA) nord-americana.

Els 2,6 terabytes d'arxius del bufet panameny Mossack Fonseca que una sola font anònima va lliurar al diari alemany Süddeutsche Zeitung també eclipsen l'1,7 gigaoctets que ocupaven els documents diplomàtics i militars classificats dels Estats Units que el soldat Bradley Manning va facilitar el 2010 a Wikileaks.

"Tant si parlem de Wikileaks com de Snowden o dels papers de Panamà, aquests escàndols impliquen cada vegada més informació", va afirmar a Efe Ian Bremmer, un expert en riscos polítics de la universitat de Nova York que presideix la consultora Eurasia Group. "I això és perquè la quantitat de dades que pot obtenir una persona decebuda, solament una, és absolutament enorme", va dir.
Les millores tecnològiques "en els discos giratoris" i les "unitats USB han fet que emmagatzemar grans quantitats de dades sigui molt més fàcil", va recordar per la seva banda John L. King, expert en infraestructura cibernètica a la universitat de Michigan, a la pàgina web d'aquest centre.
Bremmer va recordar que "sempre hi ha hagut informants, periodistes de recerca i escàndols", però "la tecnologia està canviant" i amb ella augmenta "la capacitat dels individus de fer mal, de generar una transparència forçada" en les institucions que consideren injustes.
Els tres escàndols es diferencien en el procés de publicació: Wikileaks va divulgar pràcticament sense cap filtre els documents que va obtenir de la seva font i Snowden va treballar amb un sol periodista, Glenn Greenwald, i després en distribuïa el resultat a diversos mitjans.
"En aquest cas, la cosa que és notable és que hi hagués periodistes de més de cent mitjans treballant en això durant un any, el fet que no es filtrés res (abans d'hora) amb tants reporters treballant-hi i tants documents", va destacar Bremmer. "Les motivacions dels individus (que filtren dades) poden variar radicalment: alguns poden estar interessats a fer justícia, mentre que altres volen venjar-se per alguna cosa i fins i tot pot haver-hi algú mentalment trastornat", va indicar.

Però si la font dels papers de Panamà aconsegueix mantenir el seu anonimat i "hi ha la percepció que treballar amb periodistes de mitjans tradicionals et permet" no ser identificat, "això crearia un gran incentiu per a futurs informants", va agregar. Segons altres analistesd'Eurasia Group, els tres escàndols demostren que "les institucions ja no estan protegides".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit

Calendari laboral i escolar 2017/2018

Calendari laboral 2017 a Catalunya

Calendari Laboral 2018 a Catalunya

Aquí pots consultar tots els dies festius a Catalunya i el calendari escolar 2017/18

 

Enllaços recomanats: Premis cinema