El polèmic magnat Donald Trump, candidat del Partit Republicà, pot presumir de gairebé tot menys d’una cosa: experiència prèvia en un càrrec polític. En aquest terreny, Trump podria assemblar-se ben bé a un concursant de 'L’aprenent', el popular programa que el va llançar a la fama televisiva amb el crit d’«estàs acomiadat!».
De fet, l’aspirant presidencial, que exercia en aquest espai de jutge implacable davant la destresa empresarial de joves aprenents que aspiraven a un suculent contracte anual per dirigir una de les seves companyies, abomina la classe política. «Jo no sóc un polític. Els polítics parlen i no actuen. Jo sóc el contrari», va destacar Trump fa gairebé un any, després de postular per a la Casa Blanca amb un discurs controvertit en què va qualificar de «violadors» els immigrants mexicans.
A l’abril passat, l’impulsiu multimilionari va reconèixer que només ha «estat un polític durant un temps molt curt» i que està en procés d’«aprenentatge». «El que realment he estat és un empresari exitós durant molt de temps», va matisar Trump, conegut per la seva autoestima sense límits.
Tant és així, que el 1995 va publicar a The New York Times un article titulat sense cap vergonya «El que el meu ego vol, el meu ego ho aconsegueix», una filosofia que ha impulsat el seu ascens meteòric i inesperat a la nominació presidencial pel Partit Republicà. Abans de competir per la Casa Blanca amb una campanya plena d’insults que ha sabut capitalitzar l’enuig de molts votants vers la classe política de Washington, Trump era ja als EUA tota una celebritat, amb una biografia digna d’un guió de Hollywood. El polèmic magnat ha aixecat un imperi que inclou hotels, camps de golf i també casinos.
