El Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar admetre el recurs d'empara presentat per Juana Rivas perquè se suspengués la sentència que ordenava lliurar els seus fills al seu marit i va al·legar «extemporaneïtat» a la presentació de la demanda de la dona.
Juana Rivas seguia il·localitzable des que fa diverses setmanes després que incomplís l'ordre de lliurar els seus fills al pare, amb residència a Itàlia, i sobre ella pesava una ordre de detenció.
Fonts de l'alt tribunal van informar que la secció de vacances del TC va prendre aquesta decisió en una providència en la qual argumentava «extemporaneïtat» del recurs.
Rivas pretenia que el Constitucional acordés la suspensió cautelar de la sentència que la condemna a lliurar els seus dos fills, de tres i onze anys, al pare, Francesco Arcuri, que el 2009 va ser condemnat a tres mesos de presó per maltractament.
Els representants de Juana Rivas van recórrer el passat 31 de juliol davant l'alt tribunal, que sense entrar en el fons de l'assumpte va rebutjar emparar la causa d'aquesta veïna de Maracena (Granada) perquè no s'havien esgotat les seves opcions davant els tribunals ordinaris.
En aquest segon intent, en què havien dipositat totes les seves esperances, la dona reclamava mesures per protegir els dos fills i argumentava que els menors mereixien «la més absoluta tutela del tribunal», al qual demanaven una ajuda que «ha estat negada per els jutjats i tribunals ordinaris».
Abans d'ahir, es va conèixer una carta de Rivas en la qual considerava que no és un rapte fugir per protegir els menors i en què narrava la situació de «malson de terror» que viu amb ells.
«Sóc aquesta Juana Rivas Gómez a la qual tanta gent està jutjant», començava la missiva, en la qual explicava que afronta al costat dels seus fills un «autèntic malson de terror». «Un rapte no pot ser una dona que fuig de l'horror per protegir els seus fills (sí, amb l'excusa de les vacances). Com si no?», relata Juana Rivas a la carta, en què explicava que «un maltractador mai et donarà el consentiment de marxar».
