Catalunya rebutja la violència policial amb una aturada massiva i manifestacions multitudinàries

Catalunya bullia d'indignació i de crits d'independència amb una nova demostració sense cap violència de força ciutadana, però l'estat va respondre amb paraules dures, i va posar damunt l'escenari tots els elements per a una intervenció de l'autonomia. El rei Felip VI, en un excepcional missatge institucional emès al vespre, aplanava el camí a la restauració de «l'ordre constitucional», tot advertint que davant la situació «d'extrema gravetat» a Catalunya, els «legítims poders de l'Estat» han d'assegurar-lo, així com «la vigència de l'Estat de dret i l'autogovern de Catalunya, basat en la Constitució i en el seu estatut d'autonomia». Segons el monarca, «determinades autoritats de Catalunya» «han vulnerat de manera sistemàtica les normes aprovades legalment i legítimament, i han demostrat una deslleialtat inadmissible cap als poders de l'Estat» i «han menyspreat els afectes i els sentiments de solidaritat que han unit i uniran al conjunt dels espanyols». El rei afegia que «amb la seva conducta irresponsable, fins i tot poden posar en risc l'estabilitat econòmica i social de Catalunya i de tot Espanya».

Política «de tipus nazi»

Al matí, el portaveu al Congrés del Partit Popular, Rafael Hernando, havia qualificat les protestes al carrer de «turbes violentes» i la política de la Generalitat com «de tipus nazi». El ministre d'Interior, Juan Ignacio Zoido, culpava el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, d'alimentar l' «assetjament» a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

La realitat descrita des de Madrid no s'assemblava gens a la que es va viure als carrers de Catalunya. A Barcelona, unes 700.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana, van manifestar-se durant tot el dia d'ahir en diverses convocatòries i en diferents indrets. Amb tot, a la capital catalana, la xifra no és un rècord en els últims anys. La magnitud de la protesta la van aportar altres poblacions del país. Com Manresa, on 28.000 persones, segons el càlcul de l'Ajuntament, van recórrer tota la carretera Cardona fins a la plaça Catalunya per deixar constància davant la caserna de la Guàrdia Civil del rebuig a les càrregues de diumenge. 28.000 persones. Mai vist. Gairebé un terç de la població total de la capital del Bages. A més, al vespre, unes 15.000 persones es van aplegar a la plaça de l'Ajuntament i tot el seu entorn en una nova acció de protesta. Molt poca broma.

Aturada massiva

El matí havia començat amb talls en punts estratègics de la xarxa viària catalana i també amb una sensible afectació de l'activitat als ports de Barcelona i Tarragona en afegir-se a la convocatòria de la Taula per la Democràcia (integrada per entitats sobiranistes i sindicats) el col·lectiu d'estibadors. Unes 5.000 tractors, segons les associacions agràries, van sumar-se a l'aturada general tallant vies i acompanyant manifestacions. La vaga va tenir un ampli seguiment en l'administració pública, en l'educació, la sanitat, el transport públic i el comerç, i molt menor en la indústria. Encara que la Generalitat no va facilitar durant la jornada una xifra global del seguiment de l'aturada, la consellera de Treball, Dolors Bassa, va dir que la vaga, que el mateix Govern català secundava i promovia, havia tingut un seguiment «massiu». La consellera va explicar que el seguiment havia estat del 75 % en el sector sanitari, «molt majoritari» en l'administració pública i «massiu» en el sector educatiu, ja que van tancar escoles, universitats i instituts. El Govern va permetre als funcionaris dels diferents departaments de la Generalitat que poguessin secundar la vaga sense patir per això dels descomptes salarials, encara que el ministeri d'Hisenda ja va advertir que no ho tolerarà.

Al migdia, als centres de grans ciutats i de petites poblacions (especialment les afectades per les intervencions policials de diumenge) es concentraven multituds, conscients que el Govern de la Generalitat està fent passos decidits cap a la declaració unilateral d'independència, que podria ser imminent. Una reacció multitudinària en uns moments d'una enorme gravetat política i ter-ritorial, una brasa que diferents òrgans de l'estat avivaven amb declaracions d'una preocupant contundència.

Així, la Fiscalia va obrir diligències per descobrir si l'expulsió de policies i guàrdies civils dels hotels de Calella i Pineda de Mar (també van ser expulsats de l'hotel El Bruc) constitueix un delicte d'odi, mentre el govern espanyol ordenava als agents que no abandonin cap establiment hoteler sempre que hi hagi un contracte en vigor. Alhora, el Ministeri Públic presentava davant el jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona un escrit en què afirmava que la intervenció de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil O no va afectar «en absolut la normal convivència ciutadana», perquè els agents van actuar en «legítima defensa», i recriminava al Govern de la Generalitat la seva «irresponsabilitat» en convocar concentracions «tumultuàries». Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) requeria a Diego Pérez de los Cobos, el comandant del dispositiu per impedir l'1-O, un informe sobre el seu «pla de coordinació», en què es detalli l'actuació de cada cos policial, amb els Mossos en el punt de mira. Altra vegada, gens de broma.

El PSOE, per la seva banda, mostrava certa divisió en el bloc constitucional en demanar la reprovació de la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, a la qual fa responsable de les «instruccions polítiques» que van culminar en les càrregues de diumenge, però alhora expressava el suport «inequívoc i sense fissures» a la tasca de les policies i recalcava que es van limitar, l'1-O, a complir les instruccions del govern. Al vespre, en un breu comunicat, un portaveu socialista valorava el discurs del rei davant la greu crisi política a Catalunya i coincidia amb Felip VI en la defensa de la Constitució, l'Estatut d'autonomia, de l'Estat de dret i de la integritat territorial de l'Estat.

El Partit Popular també responia al missatge de la Casa Reial, i el seu vicesecretari de Comunicació, Pablo Casado, valorava que el rei hagués subratllat el seu compromís amb la legalitat i amb l'Estat de dret i demanava als altres partits que se sumin al missatge de «concòrdia i responsabilitat» del monarca.

Des de Barcelona, la seva alcaldessa, Ada Colau, lamentava que en el discurs del rei no hi hagués «cap apel·lació al diàleg» i cap menció tampoc a les persones ferides l'1-O. De «discurs irresponsable i indigne d'un cap d'estat», qualificava la intervenció de Felip VI. El secretari general de Podem, Pablo Iglesias, va ser concís en el missatge que va donar: «No en el nostre nom», va dir al rei. A l'hora de tancar aquesta edició, cap representant del Govern català havia reaccionat a les paraules del monarca.

En resposta a les càrregues policials de diumenge, els observadors internacionals que van viure el referèndum asseguraven ahir que la violència policial de l'1-O està fora de lloc «a les democràcies establertes». En el seu informe preliminar sobre la votació, els experts del Centre Estratègic de la Haia (ILOM) condemnen «fermament la violència que va ferir centenars de persones» i que es va poder veure «àmpliament a la premsa internacional». «Tenint en compte les condicions tenses del dia, l'ILOM destaca la dedicació dels membres de les meses i la determinació dels ciutadans per votar», indiquen en el document.

En el seu informe preliminar, els experts destaquen que diverses persones els van plantejar «preocupacions greus» sobre els drets fonamentals d'expressió, reunió o associació. En el text, remarquen el tancament de webs, la recerca i confiscació de material electoral o l'intent d'agafar control dels Mossos per part del ministeri de l'Interior. «El referèndum es va dur a terme sota circumstàncies molt adverses», indiquen, assenyalant que «malgrat les circumstàncies» es va fer tot el possible per permetre votar i que al 98% dels col·legis que van visitar es va poder votar.