Cap dels més de 10.000 agents de la Policia i la Guàrdia Civil desplaçats a Catalunya posa en dubte la necessitat de la seva presència davant la "complicada" situació, però molts reconeixen el cansament després d'un mes fora de casa, sense data de tornada i sense que se'ls hagi permès veure les seves famílies uns dies.

"Hem complert amb escreix, sobretot l'1-O amb una feina molt complicada i molt delicada, però no era molt demanar que ens haguessin deixat anar a casa tres o quatre dies, un passadís temporal factible i que no afectaria la logística", resumeix a Efe un policia de les UIP allotjat des de fa just avui un mes al vaixell Rapsodia, un dels dos atracats a Barcelona amb policies i guàrdies civils a bord.

Més lluny, un agent de l'Institut Armat comenta a Efe des de la província de Lleida el cansament dels agents després de 25 dies o fins i tot un mes i mig ja fora de casa en la majoria dels casos "sense fer res", si bé no comparteix algunes de les crítiques que s'han fer contra les condicions de la seva estada.

"Estem cobrant més que si estiguéssim a l'Afganistan i allà s'hi va per sis mesos", diu aquest agent, una opinió que contrasta amb la d'un altre company de cos, allotjat en un camarot compartit al vaixell Piolín des de fa 25 dies i qui no es mostra gaire satisfet amb les condicions econòmiques, ja que, segons ell, els van avançar uns diners i ja no n'han rebut més.

I el pitjor -en això coincideixen tots els agents consultats per Efe- és la incertesa de no saber quan tornaran a base. A més, lamenten que hagin d'assabentar-se pels mitjans de comunicació de les pròrrogues de la seva missió i que els seus comandaments es limitin a posar-los els serveis fins a una data determinada sense concretar si més enllà continuaran o no.

Els més afectats per aquesta situació són els membres de les unitats d'intervenció dels dos cossos -UIP i UPR de la Policia i GRS, GAR i USECIC de la Guàrdia Civil-, la funció dels quals ara es limita a la protecció d'edificis oficials com la Delegació del Govern o les pròpies casernes i comissaries, una custòdia que no necessita tants agents.

També estan d'acord que un descans de pocs dies hagués estat suficient per als efectius desplegats per "agafar aire", "veure a la seva gent", "canviar d'escenari" i "rebre afecte" de les seves famílies, cosa que podria alleugerir les tensions i l'estrès que està apareicent ja, especialment als vaixells, on s'hi afegeix a més l'espai reduït que inevitablement aboca a fregaments.

"Qui pren la decisió de fer un relleu? No és fàcil enviar el teu desplegament a casa seva sense saber què passarà", admet un dels guàrdies civils consultats, ja que ningú sap quan "es pot liar" als carrers i cap comandament voldria en aquest moment tan delicat no disposar d'efectius suficients.

De tota manera, no creuen que permisos puntuals, breus i escalonats haguessin afectat a aquest possible escenari d'aldarulls, però reconeixen que ja pot ser tarda per a aquests "passadissos de tres o quatre dies" de tornada a les seves cases davant l'aplicació ja anunciada pel Govern de l'article 155 de la Constitució.

Sí podria alleujar-los una mica la visita de les seves famílies, però, segons subratllen, moltes viuen a distàncies de fins a 1.000 quilòmetres en alguns casos i a més fixar una data per al viatge és complicat atès que els serveis es determinen amb poc temps d'antelació.

Encara que les condicions de l'estada no són les mateixes en els vaixells, als hotels o en les casernes de l'Exèrcit, el cansament acumulat sí és el mateix per a tots.

Menjar dolent a base de pasta, alguns peixos ja "gairebé passats", preus de creuer, camarots d'un per dos on no hi ha espai ni per guardar la roba i un tracte no gaire amable de la tripulació són algunes de les queixes que els agents transmeten a Efe, abans d'advertir que la prolongació en aquest estat -van arribar a Catalunya per a 15 dies- "pot passar factura".

Una altra circumstància que ressalten policies i guàrdies allotjats en els vaixells és que no són allotjaments per a estades tan prolongats i estan pensats per a trajectes de quatre o cinc dies i pel mar.

Un problema que no tenen els agents reubicats en hotels i en casernes. Però en aquest últim cas, és l'ambient hostil amb el qual són rebuts en petites poblacions, allunyades de nuclis urbans amb més serveis, el que se suma al lògic cansament d'un mes lluny de la família.

Però són només queixes normals que, això no obstant, no han fet efecte en el compromís dels membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat amb la feina encomanada en aquest moment especial que viu Espanya, fins al punt que no falten voluntaris a moltes unitats per participar en aquest desplegament.