Dos palestins han mort en els bombardejos de l'Exèrcit israelià sobre posicions militars del moviment islamista Hamàs a la Franja de Gaza, va confirmar ahir el ministeri de Sanitat palestí, un fet que eleva a quatre els morts en la violència desfermada després de la declaració de Donald Trump sobre Jerusalem.
«Dissabte al matí, els equips de rescat van trobar els cossos de dos palestins -de 28 i 30 anys- que van morir en els atacs aeris israelians de divendres a la nit al nord de la Franja de Gaza», va informar el portaveu de Sanitat a la Franja, Ashraf Al Qedra. En la segona jornada de conflicte, els ferits superaven el centenar.
Als dos homes morts en els bombardejos, se n'hi sumen dos més a Gaza en els enfrontaments amb soldats israelians a la zona fronterera, de 30 i 54 anys.
Ahir, al Caire, el ministre d'Exteriors palestí, Riad al Malki, va advertir que després de la decisió del president nord-americà, Donald Trump, de reconèixer Jerusalem com a capital d'Israel, el país nord-americà s'ha convertit en part del conflicte i ha deixat de ser un mediador per la pau.
Trenta anys de la primera intifada
Precisament ahir es complien 30 anys de l'inici de la primera intifada, i la violència i l'ocupació continuen sent el dia a dia en els territoris palestins, especialment tensos ara després del reconeixement de Jerusalem com a capital d'Israel per part dels Estats Units.
El 9 de desembre del 1987, un jeep militar israelià va xocar a Gaza contra un vehicle palestí i va matar els seus 4 ocupants, un incident que va tenir l'efecte d'un llumí caient sobre un barril de pólvora, que marcaria la regió amb protestes i enfrontaments durant els 4 anys següents.
Més de 170 israelians i 1.100 palestins van morir en els enfrontaments, coordinats a través de comitès populars que van sorgir en l'àmbit local i que es van agrupar en l'anomenat Lideratge Nacional Unificat de l'Aixecament.
La intifada va consistir, sobretot, en protestes de resistència i desobediència civil, amb vagues, boicots, barricades i enfrontaments amb les forces israelianes amb pedres i còctels Molotov, amb els joves a primera fila.
Alaa Abu Ghueleh, funcionari de Ramallah, recorda aquella intifada -molt menys violenta que la segona, que es va iniciar l'any 2000- com «un dels millors moments que representa la causa palestina», una acció que pensava «en el bé de la gent, no només en el benefici dels líders», com ara.
El reconeixement de Trump a Jerusalem, un reconeixement a les posicions israelianes, un trencament amb el consens internacional i un acte que elimina els EUA del seu històric paper com a mediador per la pau, torna a posar en boca d'alguns palestins la crida a un nou aixecament.
El moviment Hamàs, que aquesta setmana també compleix tres dècades del seu naixement, ha cridat a una tercera intifada, però caldrà veure si es tradueix en fets en el terreny.
Que la decisió dels Estats Units sigui avui com aquell llumí que va generar la revolta ara fa tres dècades encara és impredictible, però des dels Acords d'Oslo amb què es va posar fi a la revolta el 1993 «no ha millorat», va opinar Khamis Nemer, de 47 anys.
El cost i la deriva de la segona intifada (2000-2005), en què van morir més de 3.300 palestins i 1.000 israelians, però, retreu els que aposten per aquesta via.
