El PP i Cs van rebutjar ahir citar aquest mes de gener el ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, a la comissió del Congrés perquè donés explicacions del desplegament policial durant el referèndum de l'1 d'octubre, un assumpte sobre el qual ja va donar explicacions la setmana passada al Senat.

ERC i PDeCAT van defensar en la diputació permanent la necessitat que Zoido vagi al Congrés davant de la «vergonyosa» violència exercida aquesta jornada per la Policia i la Guàrdia Civil que es va destinar a Catalunya. Una violència, va dir el portaveu del PDeCAT, Carles Campuzano, que no només ha deixat «tocat» el «prestigi» que les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat tenien a Catalunya, sinó que, a més, ha costat 87 milions d'euros a tots els espanyols i, no obstant això, no van servir per impedir que els catalans anessin a votar.

«87 milions d'euros amb 1.066 ferits dóna 81.613 el cop de porra», va resumir el portaveu adjunt d'ERC, Gabriel Rufián, que va apuntar que en aquest país «les salvatjades surten cares». Per això, va insistir que és urgent que el titular d'Interior, «principal responsable» del que va passar l'1-O, detalli al Congrés, entre altres coses, «qui va donar l'ordre d'entrar a les escoles a sang i foc, i qui va donar l'ordre d'apallissar la gent que defensava les urnes amb els seus cossos». No obstant això, la sol·licitud d'explicacions a Zoido es va trobar amb el no del PP i de Ciutadans. Des del partit taronja, Miguel Gutiérrez va defensar que el titular d'Interior ha de comparèixer en seu parlamentària per explicar una gestió «criticable», però no en sessió extraordinària.

D'altra banda, ERC i PDeCAT havien sol·licitat també la compareixença de Zoido per aclarir quines relacions hi havia entre l'imam de Ripoll -cervell dels atemptats de Barcelona i Cambrils- i el CNI. La mesa els va denegar la petició, que no es va arribar a tractar ni a la diputació permanent. Per contra, es remet els grups a la compareixença que està prevista, des del novembre, del director de la intel·ligència espanyola, Félix Sanz, a la comissió de secrets oficials. «Ens sembla que mai es produirà i, si passa, hauria de ser pública», va remarcar Rufián. Una altra petició denegada és la que havien fet aquests dos mateixos grups per sol·licitar la presència del fiscal general de l'Estat, Julián Sánchez Melgar, per parlar sobre les actuacions que està desenvolupant la Fiscalia en relació amb la situació política de Catalunya.