La documentació confiscada per la Guàrdia Civil a casa de qui va ser mà dreta d'Oriol Junqueras, el secretari de la vicepresidència de la Generalitat, Josep Maria Jové Lladó, revela que el Govern català estava realitzant tota una planificació per finançar la futura República. Per a això, havia planejat una emissió de «bons bescanviables», enganyant el ministeri d'Hisenda, amb la finalitat de reintroduir-se als mercats financers; estaven buscant una agència de rating i per a això havien mantingut reunions a Londres amb diverses i havien desplegat un ventall de trobades a Noruega, per buscar finançament i a Irlanda, amb l'objectiu d'esbrinar com funcionava el deute. Així apareix recollit en un dels informes a què ha tingut accés Europa Press, que ha lliurat la Guàrdia Civil al Jutjat d'Instrucció número 13 de Barcelona, el titular del qual està investigant la preparació del referèndum il·legal d'independència de l'1 d'octubre així com la creació d'estructures d'Estat.

L'institut armat exposa, en un informe de 25 folis, el contingut de la documentació trobada a casa de Josep Maria Jové, on també es va trobar el document Enfocats (que incloïa el full de ruta per arribar a la República) i la Moleskine, que contenia una mena de diari sobre les reunions que anaven tenint els dirigents independentistes i com anava avançant el procés. En un d'aquests documents, el títol és «Estructures d'Estat. Projectes adscrits a la secretaria d'Economia», Jové exposa els treballs que estan realitzant per a la «sostenibilitat econòmica i financera de la Generalitat i el finançament del nou Estat».

Compatible amb el FLA

Entre les actuacions, es van plantejar una petita emissió de «bons bescanviables» per a la qual demanarien autorització a l'Estat i ho farien compatible amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Jové precisava com ho farien: dient que «tècnicament» s'argumentaria que l'objectiu era reduir costos financers amb el finançament obtingut en l'emissió que destinarien a cancel·lar uns shuldshein, que és un tipus de deute similar als pagarés, sotmesa a la legislació alema-nya, i que havien utilitzat algunes comunitats autonòmiques per finançar-se, entre aquestes, Catalunya.

Viatge als EUA

No obstant això, en el mateix text, la mà dreta de Junqueras reconeixia que el «principal objectiu» era «reintroduir-se als mercats», ja que amb la crisi econòmica i la intervenció d'Hisenda se'ls havia tancat aquesta possibilitat, ja que la qualificació de la deute català va arribar a estar gairebé en els nivells del «bo escombraries».

També es van fer visites a Noruega, Irlanda i Eslovènia, i preveien viatjar als Estats Units i tornar a Londres per entrevistar-se amb JP Morgan, Goldman Sachs i Eurasia Group. El viatge a Noruega apareix anotat en la mateixa data que el de Londres i allà s'hauria desplaçat una delegació del Diplocat (Diana Coromines, Albert Royo, Jordi Solé i Jaume Domènech) per entrevistar-se amb representants de la Norway Export Credit Guarantee. Entre els objectius, explorar la possibilitat de «buscar finançament», a més d'exposar l'estat de l'economia catalana i els diferents escenaris de futur.

Segons informa El Confidencial, la Guàrdia Civil va localitzar al seu despatx 147 folis addicionals que inclouen noves revelacions sobre la marxa de l'estratègia per a la independència impulsada pel Govern de Carles Puigdemont. Entre aquests apunts i notes personals, se n'ha trobat un que apunta que l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) havia de guardar les urnes que s'havien d'emprar en el referèndum «en els seus locals».