Els iraquians van votar ahir en les primeres eleccions que se celebren al país des que el primer ministre, Haider al-Abadi, va declarar el desembre passat la victòria de les autoritats sobre el grup gihadista Estat Islàmic. Ara es planteja un escenari sense cap majoria, en què els partits estan obligats a formar coalicions. Els reptes són l'amenaça d'Estat Islàmic, la recuperació econòmica, la reconstrucció i la reducció de les tensions sectàries.
Al-Abadi és el principal candidat del bloc Aliança de la Victòria, una candidatura presentada dies després que l'exprimer ministre Nuri al-Maliki, capdavanter del partit Dawa, al qual pertany el primer ministre, afirmés que concor-reria a les eleccions com a líder de la coalició Estat de Dret.
Al-Maliki, que va abandonar el càrrec enmig de les crítiques pel col·lapse davant l'ofensiva d'Estat Islàmic i la corrupció i el sectarisme del seu Govern, intentarà recuperar el càrrec el 2014.
La resta de candidats són els xiïtes, amb Hadi al-Amiri, i els influents clergues Ammar al-Hakim i Muqtada al-Sadr. Pel que fa als candidats sunnites, corresponen a l'expresident del Parlament, Osama al-Nuyaifi, l'exprimer ministre Ayad Allaui i l'antic president de la Mitja Lluna Vermella de l'Iraq, Yamal al-Karbuli. Hi participen també els kurds, que travessen una greu crisi per la resposta de Bagdad al referèndum d'independència a la regió, on va gua-nyar el sí, i que ha suposat mesures de càstig a l'economia.
L'acord de repartiment de poder establert després d'enderrocar Sadam Hussein contempla un primer ministre xiïta, un president kurd i un sunnita com a president del Parlament.
