El bisbe balserenyenc Pere Casaldàliga va poder tornar dilluns a la que des de fa 40 anys és la seva casa, a São Félix do Araguaia (Brasil), d'on va haver de marxar a principi de desembre per les amenaces creixents de mort que estava rebent.

Segons ha pogut saber Regió7 de fonts properes al bisbe, Casaldàliga va tenir un bon retorn, malgrat la seva avançada edat i el Parkinson que té, i va ser acollit amb entusiasme per la que en aquestes quatre darreres dècades ha estat la seva comunitat, a la qual ha fet costat en la defensa de les terres.

Les mateixes fonts van concretar que tot i que en el moment del retorn encara hi havia un grup d'invasors de les terres indígenes que resistia, la policia considerava que tenia la situació controlada i que, per tant, la vida de Casaldàliga no corria perill, al contrari que fa tres setmanes.

El viatge de retorn es va fer de nou en avioneta. Segons les fonts consultades, aquesta tornada a casa es va decidir tant pel fet que el nivell de perill ha disminuït com pel fet que "Casaldàliga necessitava tornar a casa per a la seva estabilitat emocional".

Tal com va avançar en el seu moment aquest diari, el 7 de desembre passat la Policia Federal del Brasil va instar el bisbe Pere Casaldàliga a marxar de casa seva a São Félix per les amenaces de mort rebudes per part de latifundistes. El bisbe balsarenyenc, símbol de la lluita pel retorn de les terres als indígenes, va ser traslladat aquell dia en avioneta, juntament amb el seu secretari personal i escortat per la policia, a uns mil quilòmetres de distància, a una localitat de l'estat de Goiàs que en tot aquest temps no s'ha fet pública per raons de seguretat. El bisbe ha fet estada aquestes setmanes a casa d'un religiós amic seu.

La causa de les noves amenaces va ser la revifada del conflicte per la propietat de les terres a São Félix do Araguaia. La disputa s'arrossega des dels anys 60, quan uns quants terratinents es van apropiar les terres dels indis xavantes. Diferents sentències han reconegut els drets dels indígenes i han convidat els ocupants a marxar-ne, però no ha estat fins ara que ha arribat la definitiva, que obliga els latifundistes a retornar les terres als xavantes.

El dia que Casaldàliga va ser traslladat era la data fixada perquè els ocupants comencessin a deixar lliure la zona, com indica la sentència del Tribunal Suprem Federal. Per aquest motiu, la policia va instar el bisbe a marxar temporalment. Els dies previs els ocupants van protagonitzar incidents a la principal carretera de connexió de São Félix i van enderrocar ponts per evitar la connexió amb la resta del país. Un nombrós exèrcit i la Policia Federal es van concentrar a la zona en aquelles dates per evitar possibles incidents violents. També es van muntar tendes i hospitals de campanya.

Aquest ha estat el primer cop que el bisbe Pere Casaldàliga optava per marxar davant les intimidacions. Mai fins ara havia volgut recórrer a aquesta opció, tot i que al llarg dels seus anys al Brasil ha estat amenaçat de mort diverses vegades per la seva lluita a favor del poble xavante. Aquesta vegada ha estat un pas per evitar que la crispació a la zona augmentés.