Sis anys després d'haver abandonat el seu país en guerra Mohamed i Mayssa, i els seus quatre fills, d'entre 7 i 19 anys, busquen una mínima estabilitat a Sallent, on fa una setmana que s'han instal·lat. Són la primera família de refugiats sirians que arriba al poble, on asseguren que «ens hem sentit molt ben acollits», tot i que a hores d'ara no tenen clar si han vingut per quedar-s'hi.
La família viu en un dels dos habitatges de propietat municipal que l'Ajuntament va habilitar fa uns mesos, i paguen un lloguer mensual de 150 euros, a banda dels subministraments. De moment, subsisteixen amb l'ajuda del programa d'acollida de la Generalitat, amb una assignació ja fixada segons el nombre de membres de cada família, que rebran durant mig any prorrogable tres mesos més en cas de màxima vulnerabilitat. Si passat aquest temps la seva situació ho requerís, «com a ciutadans de Sallent, tindran oberts els canals que té tothom, i per exemple, es podrien acollir al programa d'atenció a les famílies», diu l'alcalde, David Saldoni, però la idea és que els pares trobin feina i tots plegats s'integrin plenament.
La família de sirians vivia a Damasc fins que en va haver de marxar el 2011. De Síria a Algèria, a Alemanya i finalment a Catalunya (amb una setmana a Sevilla per entremig). Fa sis mesos que van arribar a Vic amb el programa d'acollida gestionat per l'entitat Dianova, i ara han establert la seva nova llar a Sallent. Després de mig any a Vic, els fills entenen prou bé el català i també el xampurregen, especialment les dues germanes grans, la Sara, de 19 anys, i l'Eva, de 18, que aprofitaran el que queda de curs per aprendre una mica més l'idioma, amb la idea d'anar a la universitat al setembre. La gran vol estudiar Medicina a Barcelona, i l'Eva, un grau superior d'Infermeria a Manresa. Mentrestant, Mohamed Baraa, de 15 anys, ja ha començat a anar a l'institut de Sallent aquesta setmana, i la Zina, que en té 7, a l'escola Torres Amat. De moment, encara no han fet amics, però sí algunes coneixences, i sembla que el noi tindria ganes d'entrenar-se a futbol. «Sallent ens agrada, és molt tranquil, i la gent està sent molt amable amb nosaltres», asseguren les dues filles grans. El futur? Ja ho veurem. A Sallent diuen que s'hi troben molt bé, però les dues joves no amaguen les ganes de conèixer alguna ciutat més gran «i és possible que més endavant canviïn a Barcelona, a Madrid, o que fins i tot tornin al seu país el dia que s'acabi la guerra», afegeix la responsable de serveis Socials de l'Ajuntament de Sallent, Rosa Requena.
Mentrestant, «volem que puguin fer de Sallent el seu nou poble i la seva nova llar», apunta l'alcalde, David Saldoni. Ja s'ha inclòs els dos pares a la borsa de treball i, com passa amb la resta de membres que hi ha apuntats, el servei municipal d'ocupació en fa un seguiment per mirar de conduir-los cap a les ofertes de feina disponibles. A Síria, Mohamed treballava en el ram del disseny tèxtil, i la mare, Mayssa, era mestressa de casa. Per altra banda, i en col·laboració amb entitats i veïns que s'han ofert per ajudar en el programa d'acompanyament les persones refugiades, s'intentarà que aprenguin català i castellà. «El que volem com a Ajuntament és que ben aviat se sentin ciutadans de Sallent i se sentin el poble com a propi», reitera Saldoni
L'alcalde apel·la «a la responsabilitat que tenim com a poble» d'acollir famílies com la que ara ha arribat a Sallent, i recorda com els veïns ja es van abocar els anys 90 en l'arribada de refugiats kosovars, «alguns dels quals viuen plenament integrats al poble». I és que «sabem que aquí hi ha molta necessitat d'habitatge i feina, però també hem de ser conscients que al món hi ha famílies que fugen de tragèdies i situacions molt complicades, i hem de tenir la capacitat humana d'acollir-les».
