El pla urbanístic de la mineria haurà d'esperar passat l'estiu

Avui en dia, però, aquest pla director urbanístic està aprovat inicialment (el novembre passat), i ja és un fet que caldrà esperar a final d'any perquè rebi el llum verd definitiu. Bàsicament, perquè primer ha de superar l'aprovació inicial a la Comissió d'Urbanisme de la Catalunya Central, i en la d'aquest juliol finalment no s'hi va incloure i la propera és prevista per a final de setembre. D'aquí, ha de passar posteriorment per la de Catalunya, abans que el conseller de Territori en pugui signar l'aprovació definitiva.

Tot i que fonts de l'àrea d'Urbanisme no han concretat els motius d'aquest retard, hi ha dos factors que molt probablement hi tindrien incidència. D'una banda, l'elevat nombre d'al·legacions que va rebre el document -el període de presentació va acabar el febrer- tant dels ajuntaments directament afectats (Sallent, Súria, Balsareny i Callús), com de la mateixa empresa explotadora, ICL, i d'entitats com la plataforma Montsalat, que en demana la retirada. Al·legacions, moltes de les quals poden suposar un canvi substancial respecte al document aprovat inicialment. El segon factor que podria haver incidit en aquest retard és, precisament, el de la cursa contrarellotge que va suposar el 30 de juny. D'una banda, perquè feia mesos que es veia que no s'arribaria a temps per tenir el document a punt com a solució a aquesta data límit, i perquè ara que el jutge ha concendit una pròrroga d'un any ampliable a dos caldrà adaptar el pla urbanístic als nous elements que s'han posat sobre la taula de resultes d'aquesta resolució.

Interrogants oberts

Encara que sigui amb retard, i malgrat la data del 30 de juny del 2017 ja està superada, les properes aprovacions del Pla Director Urbanístic de la Mineria del Bages han de resoldre interrogants de gran calatge que en el procés de presentació d'al·legacions s'han posat sobre la taula. Un d'ells, si el document definitiu inclou o no en aquesta planificació el municipi de Cardona, sobretot ara que es veu cada cop més clar que Ercros hi pot deixar l'activitat que hi porta a terme i, com a conseqüència, que el darrer runam que hi havia quedarà a mig retirar. En el document sotmès a aprovació inicial Cardona no hi apareixia, i l'Ajuntament va reclamar formar-ne part com a municipi on encara es manté l'activitat minera i algunes de les conseqüències de la que hi havia d'extracció de la potassa fins al principi dels 90.

En un àmbit més concret, caldrà veure quina reposta dóna finalment Urbanisme a una demanda en la qual han coincidit tant l'Ajuntament de Súria com ICL en relació amb els futurs creixements d'aquesta factoria, i que té una importància notable en el territori. Ambdós discrepen de la proposta d'Urbanisme, que preveu que la segona planta de sal vacuum que Iberpotash construeixi al municipi es faci al polígon de la Pobla Sud. Demanen que aquesta futura instal·lació s'alci dins del límit de l'actual recinte de producció, on ja s'ha ubicat la primera de les plantes que es posa en funcionament. Segons feia constar l'Ajuntament en l'escrit d'al·legacions, el centre de producció encara una capacitat edificatòria de 136.000 metres quadrats, dels quals només hi ha consolidats uns 40.000 m2 de sostre.

Desplaçar l'eix

Una altra de les al·legacions rellevants que esperen resposta era la que feia l'Ajuntament de Sallent, que demanava que es prevegi que quan s'elimini el runam de la Botjosa es desplaci cap a la superfície que ara ocupa el traçat de l'eix del Llobregat a l'altura de les actuals instal·lacions. Amb un doble argument: per no edificar sobre un terreny altament salinitzat i per unificar el futur creixement del polígon industrial, que, si no, quedaria partit per la carretera