Felicitats al Pere de Cal Lleter

El periodista i escriptor manresà Marc Serena Casaldàliga va conèixer el bisbe, cosí del seu avi, fa poc més d´una dècada, però la visita al Mato Grosso no el va deixar indiferent. «Quan hi vaig anar va ser tot molt intens, i viure-hi t´ajuda a entendre quina és la transcendència de la seva persona», explica Serena. Aquesta experiència la defineix com «ser a l´epicentre d´un volcà, ser al km 0 del mateix món Casaldàliga».

A Serena, que va conèixer un Casaldàliga ja molt gran, el va sobtar «aquella fragilitat física que xocava amb la fortalesa del que ell diu i escriu». I es pregunta: «com és possible ser tan coherent? Com és possible que les paraules i les seves accions vagin exactament en la mateixa direcció?».

Tot i que es lamenta que la figura de Casaldàliga encara avui no sigui prou coneguda, Serena afirma que la figura del bisbe Pere «transcendeix el mateix fet religiós», i assegura que conviure-hi ajuda a veure una altra Església i a descobrir la pluralitat». I sentencia que es tracta «d´un personatge humà i molt espiritual».

Fina Farrés, membre de l'Associació Araguaia

Fina Farrés, membre de l´Associació Araguaia i actualment presidenta de Càritas a Manresa,va viatjar a mitjan anys 80 a Roma perquè volia conèixer el bisbe Pere Casaldàliga. Era un moment delicat per a ell. El Vaticà, el papa Joan Pau II, l´havia fet anar a Roma amb la intenció de fer-lo renunciar a la Teologia de l´Alliberament. El cardenal Ratzinger, que anys més tard va ser Papa, tenia aquesta missió encomanada. No se´n va sortir. I Casaldàliga va aprofitar aquell viatge a Roma, l´únic retorn a Europa, per establir lligams aquí.

Farrés el va descobrir en les trobades que va fer a Roma. «Conèixer-lo va ser una obertura en uns anys de cerca espiritual, era una altra visió de l´Església». Farrés ja participava en els anys de joventut en grups d´Església a Manresa, però aquella trobada «em va ajudar a créixer en la fe cristiana des de l´espiritualitat de la Teologia de l´Alliberament» i a partir d´aquella experiència «he anat treballant en el camí de la solidaritat». «M´ha alimentat», assegura.

Des d´aquella primera trobada, ha anat 5 vegades a Brasil, a ajudar el bisbe Pere.

Carles Cases, músic

«És molt llaminer ser al costat de Pere Casaldàliga. Té un plus. Transmet unes vibracions que et captiven. Quan ets al seu costat i hi parles, descobreixes què és la pau». Carles Cases, el músic sallentí amb arrels familiars a Balsareny, havia viscut a casa seva la presència del bisbe Pere a través dels pares, de les cartes que arribaven d´aquell llunyà São Felix do Araguaia, a la regió brasilera del Mato Grosso, i que «es llegien a l´hora de dinar». Però en un aniversari li van regalar un viatge per visitar-lo, «i enganxa».

Cases hi ha viatjat en diverses ocasions i, fins i tot, hi va compondre tot un disc a partir de la poesia del bisbe Pere.

El músic sallentí va quedar parat de veure la capacitat que té d´adaptar-se a la persona que el visita, de com el va descobrir i li va dir: «no fas cara de missaire, però vine a la pregària del matí». I quan ha visitat São Felix, Cases no s´ha perdut ni una de les pregàries a les 7 del matí.

Cases va conèixer directament el bisbe Pere «amb més de 75 anys: era un home intel·lectualment brillant, però ja madur, molt reflexiu».