Si alguna cosa es podia intuir, a les 6 de la tarda, quan els manifestants van començar a aplegar-se a l’aparcament del parc de l’Agulla, era que es tenia clar l’objectiu, aturar la circulació a la Catalunya Central, però no se sabia (o no es comunicava) com s’articularia la protesta.

Al parc de l’Agulla va córrer la veu que el punt de trobada no era allà (tot i que el missatge així ho assenyalava), sinó a la gasolinera El Lleó de Sallent. Davant de la benzinera, els convocats (es distingien fàcilment pels llaços i estelades) sortien dels cotxes demanant què havien de fer. D’allà se’ls va redirigir cap als Plans de la Sala per una carretera que passa paral·lela a l’eix del Llobregat i, allà sí, va tenir lloc el primer tall de trànsit. Mitja dotzena de persones es van abocar perillosament al centre de la calçada, fent parar els vehicles.

Tot i això, mitja hora després del tall, els concentrats van comprovar que els cotxes se’ls escapaven per altres vies (els que anaven en sentit sud es desviaven a l’alçada del Lleó i els que pujaven eren desviats per Cabrianes). Per això, els manifestants van emprendre una marxa lenta a peu d’un quilòmetre i mig fins a tallar, llavors sí, tant la C-16 com la C-25 en tots dos sentits de la marxa. Les restriccions van provocar llargues cues, però el Servei Català del Trànsit informava que hi havia només un quilòmetre de cua en cada un dels sentits de les dues autovies.