Regió7 ha entrevistat Carles Marco, que amb 40 anys, és a punt d´emprendre la que serà una nova etapa de la seva llarga relació amb el bàsquet. Jugador molts anys a l´ACB, va arribar a ser internacional, i el 2011 va aterrar al Nou Congost per ser l´ajudant de Jaume Ponsarnau. Hi ha passat un total de quatre temporades, i aquest estiu, després de desvincular-se del Bàsquet Manresa, ha acceptat la proposta de l´Oviedo de la LEB Or per fer de primer entrenador. Hem extret set frases de l'entrevista, que pots llegir sencera a l'edició d'Orbyt de Regió7.

El pas a ser primer entrenador.

«Aquest era el moment de fer-ho. Quan va arribar el 30 de juny, va quedar clar que Pedro Martínez marxaria al València, i vaig creure que el meu cicle també s´acabava dins del Manresa».

Retorn a Astúries.

«Al Gijón hi vaig ser del 96 al 98, era la primera vegada que jo sortia de casa, de Badalona. Va ser una molt bona experiència, allà hi vaig poder adquirir maduresa»

Encert en decidir ser el segon de Pedro Martínez.

«El Pedro em va reclamar per ser amb ell al Manresa. Em vaig haver de plantejar si preferia estar en un EBA o LEB Plata, o bé estar amb el Pedro. Vaig optar per això segon, i he après molt, ho vaig encertar».

L'experiència apresa a Manresa.

«En l´àmbit professional, han estat 4 anys de màster continu, al costat de grans entrenadors».

Tres anys de caiguda en picat.

«En el primer, la gent es divertia. Al segon, es va passar malament, però es va aguantar. Crec que, de tots, el pitjor va ser el tercer, es va caure en el desànim col·lectiu».

I un últim any amb salvació final.

«Hi havia el Pedro i es fitxaven jugadors, hi va haver esperança, i la recompensa».

Futur a l´ACB?

«No tinc pressa, aniré cremant les etapes que facin falta».