L’emoció, i que tot pot canviar en el darrer segon d’un partit, són de les connotacions que enganxen al basquetbol molts aficionats. En els darrers temps, en el poc que s’ha jugat de l’actual temporada i en la passada, el Bàsquet Manresa ha estat sovint protagonista d’uns finals elèctrics, en què amb una acció que es culminés amb encert s’agafava la glòria de la victòria o, en cas de no afinar, l’equip es condemnava a la derrota. Petites grans gestes i unes frustracions que passen al cap d’uns quants dies, quan el següent partit ja és a tocar i el present mana.

Després de perdre el partit amb el Joventut (84-85) de diumenge, la impressió a cop calent podria fer creure que el Manresa perd molts dels cara o creu que afronta en el seu camí per la lliga ACB. Almenys en el darrer any, des d’octubre del 2014, no és així, ja que fent un repàs de finals disputats queda clar que hi ha una curiosa igualtat en aquesta particular classificació: 6 partits guanyats i 6 de perduts. I el factor pista pesa però tampoc no és determinant: al Nou Congost, 4 victòries i 3 derrotes; a fora, balanç advers però tampoc en excés, amb un 2-3 de bagatge.

De Sakic a Musli

En els dos últims partits, l’home que ha estat la primera opció del Manresa per aconseguir cistella ha estat el seu líder enguany, Dejan Musli, MVP reforçat a la lliga amb només quatre jornades, tercer en anotació i quart en rebots. A casa de l’Andorra va sortir bé, però en el partit contra el Joventut va rebre en mala posició i no va trobar un espai idoni per al llançament. No va trobar anella Ricky Sánchez, tot i que és un especialista en el 6,75 que pot donar alegries en futurs partits perquè té un canell que és prou reconegut.

En tot cas, hi ha uns jugadors que per tarannà assumeixen més bé la responsabilitat. Si Musli n’és un, la temporada passada qui en molts partits es va oferir a llançar la pilota del partit, la que crema més, va ser un altre balcànic, el croat Zeljko Sakic, qui se la va jugar amb uns resultats estimables.

Sakic es va estrenar anotant un triple de vuit metres en els darrers segons d’un partit amb l’Andorra. Un parell de jornades després va tenir també la pilota decisiva en un matx contra el Bilbao però no va estar tan encertat. Dues vegades més, curiosament ambdues amb el València d’oponent, va llançar en moments àlgids, amb el temps a punt d’esgotar-se. Un tir lliure seu va permetre derrotar els de Rafa Martínez al Congost, i a la Font de Sant Lluís va estar a punt de forçar una pròrroga amb un triple que va acabar picant al ferro.

La temporada passada, que va culminar amb la victòria a la pista del Madrid (lligada ja abans del darrer minut), altres jugadors de La Bruixa d’Or van ser decisius: Grimau i Hernández amb els tirs lliures a Sevilla, Ben Dewar contra l’Unicaja al Nou Congost i Davin White contra el seu actual equip, l’Iberostar Tenerife.