En menys d´un mes els resultats i les sensacions que transmetia l´ICL s´han girat com un mitjó. De les set derrotes consecutives de l´inici de la segona volta s´ha passat al balanç de 3 victòries en els darrers 4 partits, amb un bàsquet molt més sòlid i la millora ofensiva i, sobretot, amb el nivell defensiu, reduint clarament els punts encaixats. I aquesta clara metamorfosi ha arribat tot coincidint amb l´entrada en la plantilla de fins a tres nous jugadors que aporten més recursos i ajuden la resta a millorar la seva contribució, els han donat més estabilitat i calma per estar més centrats i sòlids.

L´estat d´ànim de l´equip ha fet un gir absolut i la comunió entre homes que porten tota la temporada dins la plantilla i els nous té moltíssim a veure en un èxit que encara s´ha de confirmar amb un parell de victòries, fins i tot tres segons com siguin els resultats dels competidors, en les 6 jornades que resten de competició.

Tres bases amb Foster de líder

La redefinició de rols té un exemple clar en la direcció de l´equip. Je´Kel Foster, fins i tot quan els resultats no eren encara favorables, ja va donar mostres que podia assumir, com ha fet en altres equips on ha estat aquest veterà, la responsabilitat. Quan es va perdre al Congost, en un mal partit, amb l´Andorra (61-74), va ensenyar que podia portar el timó d´un ICL que necessitava una millora general i un resultat positiu que, finalment, va arribar a Badalona.

Álex Hernández i Lluís Costa es troben a l´ombra de Foster però són jugadors importants per mantenir el to dels partits quan l´americà ha de reposar a la banqueta. Hernández ha vist reduïts els minuts però pot jugar ara amb menys pressió. Costa, que tot just debuta a la lliga Endesa, s´ha d´anar consolidant i en el pavelló de Múrcia va aguantar el tipus, sobretot en defensa. Si Doster ha d´estar un excés de minuts en pista, el desgast que té augmentarà massa i baixarà el seu rendiment.

Jaramaz, multiusos amb classe

Hi havia curiositat per saber el que podria aportar Nemanja Jaramaz, i en la seva estrena va validar el que es diu d´ell, que és un jugador molt versàtil i contrastat.

En el partit contra l´UCAM es va moure com si fes mesos que és en el Bàsquet Manresa i va exhibir tant les seves qualitats físiques (és fort i va ajudar en el rebot) com les tècniques, amb un parell de triples i baixant la pilota quan els bases tenien alguns problemes per la pressió del rival. Amb Montañez i Barrera lesionats, amb Ruslan Otvertxenko encara en desconnexió, tenir un jugador per fer el relleu a Grigonis i Simon era prioritari. Ambdós han tornat a ser els jugadors dels moments dolços de la primera volta. El lituà i l´americà han fet una mitjana anotadora de 12 punts cadascun en aquests 3 últims partits victoriosos i tornen a mirar la cistella sense por.

Auda, salt de qualitat interior

L´entrada de Patrik Auda en l´equip del Congost ha carregat d´energia; i ha estat pel que ell aporta i alhora per alliberar la resta de pivots que no juguen tan estressats.

Flis no va jugar per malaltia en el darrer partit però ara pot aprofitar el màxim els minuts sense necessitat de dosificar-se. García i Sandul poden dedicar-se a treballar a fons en allò en què poden destacar més, la feina fosca i imprescindible, i Musli no es troba tan sol davant les defenses.