Pere Tomàs, una peça clau per al joc de l'ICL Manresa, no descarta estar a punt per al transcendental matx de diumenge al Congost (a les 19 hores) contra el Joventut. Tomàs, el qual es va lesionar en el darrer partit dels manresans, fa deu dies contra l'Obradoiro, es va fer un esquinç al turmell esquerre del qual malda per recuperar-se. En respostes a les preguntes que se li van fer ahir a través de regió7.cat, l'ala va manifestar ahir que "estem treballant per intentar ser-hi, per poder arribar a temps, diu-menge.

Falten encara uns quants dies i depèn de les sensacions que tingui. Jo aniré provant, però encara no he fet cap entrenament amb el grup".

L'altre lesionat de l'ICL és Lluís Costa. El problema del base és en el múscul psoes i també és dubte per al partit contra la Penya. Es va preguntar a Tomàs pel seu compay i el mallorquí va explicar que "es troba en una situació que és molt semblant a la meva: està provant per intentar arribar, però dependrà també del que li diguin els doctors i de les sensacions que ell tingui"

De cara al partit amb la Penya, veu l'ICL "preparat i motivat". En el seu cas, forjat al planter del club verd-i-negre, es tracta d'un partit sempre "especial. Em vaig formar a Badalona com a persona i com a jugador. Hi vaig passar 10 anys i hi tinc moltes amistats".

En el Manresa espera "fer una bona temporada, xafant de peus a terra. He vingut amb molta il·lusió. Treballo per millorar, i tant de bo un dia puguem dir que jo he estat un referent. Ara per ara l'important és el grup, i que tots anem a l'una".

Pel que fa a l'entrenador de l'ICL, Ibon Navarro, creu que "és una persona amb les idees molt clares, és intens i sap transmetre el que vol. El nostre equip té molta gana, però s'ha d'anar dia a dia. El primer objectiu és salvar-nos; i, després, a veure on arribem".

De la ciutat diu que "Manresa ha estat una sorpresa positiva, no la coneixia. Només hi havia vingut a jugar. Em sembla una ciutat petita, còmoda, i que té de tot. L'afició, com he dit abans, m'ha sorprès com viuen els partits i la intensitat que ens donen".

El seu dia de treball és aquest: "en una jornada amb doble sessió d'entrenament em llevo, esmorzo, i me'n vaig cap al Cube. Després anem al Congost a fer el treball de pista. Dino a casa, tinc una mica de descans, i a la tarda torno a entrenar-me. Sopo, mirem la tele amb la meva xicota, i me'n vaig a dormir". Sobre els seus jugadors preferits aporta que "de la NBA és Ricky Rubio. De l'ACB, sempre m'he fixat bastant en Mumbrú i en Pete Mickeal, quan hi era".

Ocampo i la paciència

L'entrenador del Joventut, Diego Ocampo, va manifestar a acb.com que "nosaltres tenim tres menes de fites, d'objectius, a aconseguir en la lliga. El primer, òbviament, és el de salvar-nos. Però després també hi ha que els jugadors i l'equip millorin en el transcurs de totes les jornades de competició. I, en un tercer punt, hi hauria poder treure jugadors joves". El tècnic declara que "en les nostres circumstàncies, la paciència és important, perquè hem fitxat jugadors que podíem, i mirant que tinguessin almenys un temps d'experiència a Europa".

El màxim anotador al principi de lliga de la Penya és Sergi Vidal, amb una mitjana de 10,6 punts. Ocampo diu que "té dues virtuts molt bones, que són que coneix rfecció la lliga i que ajuda en la progressió dels altres".