Va descobrir la seva afició a l'escriptura ja fa prop de trenta anys, fins que l'ha convertit en la seva manera de viure. No s'hi dedica professionalment, però Ana María Madrid (o Ana Mari, com li diu tothom) assegura que escriure és la seva passió. «Jo em dedico al sector del tèxtil, i és la feina que em permet viure», explica, «i a més a més, escric perquè m'encanta». Madrid va néixer a Gironella, però des de ben petita resideix a Bagà. Recorda molt bé quina va ser la seva porta d'entrada al món de l'escriptura. «Crec que no hi ha un dia que et lleves i dius: 'avui seré escriptora', sinó que en el fons ho portes a dins i ho vas descobrint de mica en mica», detalla.

Ella ho va descobrir escrivint el seu primer text amb cara i ulls, titulat Nanny. «Vaig escriure la història en una llibreta d'aquestes reciclades, que les meves filles volien llençar, i quan ja la tenia tota escrita, em van animar a passar-la a l'ordinador, i va ser justament com vaig aprendre a fer-lo servir». En la seva trajectòria com a escriptora, ha editat dues novel·les, Pasaje de ida i Mujeres de un par de tacones; un conte, a partir d'un projecte amb una alumna de l'institut de Bagà, titulat La panda del panda; i Noches Nupciales, un recull de poemes. A més a més, és l'autora de diverses publicacions que s'han editat en països de parla castellana. «Principalment són reculls de poemes que els editen i els venen per recaptar fons per a iniciatives solidàries», ha afegit. Actualment té entre mans alguns projectes, com és la segona part de la novel·la eròtica Mujeres de un par de tacones i també l'edició d'un recull de contes.

Madrid confessa que escriure, per a ella, és fàcil. «Vas plantejant la idea, i normalment la tens molt clara en el teu imaginari, i simplement l'has de plasmar i anar-hi afegint tots els detalls per fer-la millor», explica. És conscient, però, que els inicis sempre són complicats, «i al principi és cert que em costava més». Un dels seus secrets, confessa, és entrar a la pell dels personatges que formen part de les seves històries. «Per escriure, has d'entrar a la pell dels teus protagonistes. No només d'un, sinó de tots i cadascun d'ells. Has de saber com pensarien, com actuarien i què dirien en cada moment, i això, a mi, em facilita la feina», detalla.

L'escriptora s'ha presentat a diversos certàmens de relats curts, narracions i poesia, en els quals ha resultat finalista en nombroses ocasions. «M'agrada molt que reconeguin la meva feina, perquè vol dir que arriba a la gent i que, a més a més, agrada», explica.

Més enllà d'escriure poemes, també en recita. Avui, per exemple, en el marc de les jornades templeres que tindran lloc a Bagà, organitzades per la Bagadani Milita Templi, de la qual forma part, recitarà alguns dels seus versos relacionats amb el passat templer, abans de la desfilada de torxes i del sopar medieval.