La música popular pirinenca ha perdut un dels seus intèrprets més destacats i més veterans. Josep Garcia, conegut popularment com el Jaumet de Tuixent, va morir ahir als 84 anys, a casa seva, en aquest petit poble de l'Alt Urgell. Era un veritable arxiu vivent del cançoner de muntanya, amb un repertori d'un centenar llarg de cançons, que interpretava a cappella o acompanyat d'acordió.

Diumenge passat encara va actuar a la tercera trobada d'acordions diatònics de la Pobla de Lillet posant la veu al grup Surti com surti, que era la formació amb la qual actuava els darrers anys. En una entrevista publicada a Regió7 el 20 d'agost del 2011, després de l'aplec de Sant salvador d'Adraén, Alt Urgell, no massa lluny del seu poble, el Jaumet de Tuixent, afirmava que no recordava quan havia començat a cantar; que li semblava que cantava de tota la vida.

El Jaumet ha estat un transmissor, una baula de la cadena que ha permès que les cançons tradicionals de fa cent anys arribessin fins avui. La seva principal font han estat les cançons que sentia interpretar a la seva gent; uns cantadors que havien sortit a fer sort cap al Vallès com a segadors o com a constructors de parets de pedra seca. Alguns s'hi van quedar i hi van fer fortuna; les trobades que feien quan tornaven al poble eren una font inesgotable de velles melodies amb lletres picants, iròniques, en què capellans i majordones se'n duien la pitjor part.

El Jaumet de Tuixent, que va ser jutge de pau durant trenta anys, i que també havia estat ramader i miner, va començar les actuacions en públic des de les trobades d'acordionistes d'Arsèguel i ha fornit no poques peces als grups de música popular que ara funcionen pel país. En l'esmentada entrevista, afirmava que havia estat l'Artur Blasco qui l'havia empès a pujar a l'escenari. Cofoi de l'èxit obtingut, feia broma dient que no sabia si l'aplaudien perquè ho feia bé o pel bulto que feia. El Jaumet era un home corpulent, alt, que trepitjava fort.