El bust amb l'efígie de Joaquim Amat-Piniella que va crear l'escultor manresà Ramon Oms i es lliura cada any al vencedor del premi literari que porta el nom de l'escriptor que va passar pel camp de concentració de Mauthausen tindrà avui un nou propietari. En un acte obert que tindrà lloc a la Sala Petita del teatre Kursaal, la delegació del Bages d'Òmnium Cultural recompensarà el supervendes Olor de colònia, de Sílvia Alcàntara; la fascinant recerca de Lolita Bosch a La família del meu pare; el dietari de postguerra D'Europa a Amèrica (1941-1945), de Jaume Miravitlles, o bé el testimoniatge de resistència cultural de l'intel·lectual Albert Manent a La represa. Memòria personal, crònica d'una generació. Els quatre títols aspirants al guardó s'han presentat les darreres setmanes a Manresa i ja només falta escoltar el veredicte del jurat.

El premi Amat-Piniella s'està fent un bon nom des que l'organització va canviar, l'any 2007, el criteri d'admissió de les obres i va passar a premiar llibres publicats durant el darrer any. D'aquesta manera, els tres darrers guanyadors del certamen han estat tres noms de relleu dins el panorama literari del país: Antoni Pladevall amb Terres de lloguer, Joan Garrabou a títol pòstum per Confessió general i Jordi Coca amb La noia del ball, ara fa dotze mesos.

L'acte d'aquest vespre recordarà la figura d'Amat-Piniella a través de la projecció d'un recull d'imatges del camp de concentració nazi de Mauthausen que ha fet el cineasta Jorge Caballero, una sessió audiovisual que tindrà l'acompanyament musical de la pianista i compositora Laura Casaponsa. L'acte rebrà el suport del Museu d'Història de Catalunya, l'Amics de Mauthausen i l'Associació Memòria i Història de la capital bagenca.

D'altra banda, vinculada al premi, aquests dies es pot visitar una exposició bibliogràfica sobre les obres finalistes del premi Amat-Piniella al llarg de la seva primera dècada d'existència, a la Biblioteca del Campus Universitari de Manresa. D'aquesta manera, la institució acadèmica s'afegeix al recordatori anual que la ciutat ret a la figura de qui va estar quatre anys i mig empresonat a Mauthausen i en va sortir amb vida. La novel·la K.L. Reich, que relata les vivències del manresà al camp, és considerada una de les obres més rellevants de la literatura concentracionària europea.