Ningú no va servir ponx amb culleró de sopa ni l'amfitrió de la casa va punxar amb l'agulla del tocadiscs una balada d'amor juvenil. Però la vetllada que el Duo Dinámico va oferir ahir a la tarda al teatre Kursaal de Manresa va semblar "un guateque com els d'abans". Les paraules de Manuel de la Calva (Barcelona, 1937), acompanyat del seu inseparable Ramon Arcusa (Barcelona, 1936), van marcar el to del primer del dos concerts del popular duet -avui es fa el segon (19 h), amb tot el paper venut-, davant de vuit-cents entusiasmats seguidors que van acabar dempeus una actuació capicua (Resistiré va obrir i tancar el bolo), i que no va deixar pel camí cap dels grans èxits d'un dels referents indiscutibles de la música espanyola del segle XX. I tot en directe, com es van encarregar de remarcar en un parell d'ocasions, afegint que "això no és cap playback".

No seria d'estranyar que alguna parella es tornés a enamorar ahir escoltant títols com Lolita,La, la, la, Búsqueme a esa chica,Quisiera ser, Quince años tiene mi amor, Eres tú i, entre moltes altres, El final del verano, una peça amb aires èpics que va tenir el regust d'anunciar simbòlicament als presents que la festa major i l'agost toquen la seva fi. Acompanyats de Benjamín Torrijo (teclats), Pepe Sánchez (bateria), Miguel Iniesta (guitarra), Juan Muro (saxo), José Antonio Calzado (baix), Pol (teclats) i Juan Vinader (enginyer de so), el Duo Dinámico va mostrar que el temps no passa en va, per a bé i per a mal. La seva veu no arriba, com és llei de vida, als registres de la joventut. I els esbufecs a mig concert, sobretot de De la Calva, denotaven l'energia amb què afronten cada actuació. Però el grup barceloní ha construït la banda sonora de dues o tres generacions i no poques de les seves peces són immortals. Pugen a l'escenari amb la sinceritat de qui ha dedicat mig segle a la música, cantant, component i gravant.

Ramon Arcusa va recordar que de petit venia sovint a Manresa a fer "exercicis espirituals" a la Cova de Sant Ignasi, i que després, amb el seu company de fatigues, van trepitjar més d'un i de dos cops la Pista Castell i el Casino. El Duo Dinámico va començar la vetllada amb el reflex d'una foto de grans dimensions de quan eren molt més joves al darrere i van acabar amb el Kursaal rendit als seus peus. L'enyor supurava per cada porus del teatre, però també el desig de perpetuar un sentiment, l'amor per la vida, que no té edat.