Relaxat, amb els conceptes ben lligats i convençut dels beneficis del mercat d'espectacles manresà, el gironí David Ibáñez (1973) afrontarà aquest novembre (del 8 a l'11) la primera Fira Mediterrània de Manresa com a director artístic. Músic i gestor cultural, per a Ibáñez la marca Mediterrània té camp per córrer i idees per explorar i explotar. No farà cap trencadissa però reivindica un programa sustentat en un discurs que vol visualitzar mercat (generar negoci) i artistes (descobriments i evolució). Per a David Ibáñez, la fira manresana s'ha d'entendre "com una eina per a la cultura". I per això "la utilitzem".
Vostè és el primer director artístic de la fira sorgit d'un concurs públic. Ha pogut desenvolupar el seu projecte?
Sí, de moment sí.
Pren el relleu de Tere Almar, la no renovació de la qual va generar debat i disconformitat. Això li ha pesat?
No. No m'ha pesat tot i ser conscient dels comentaris, sobretot al principi. Però crec que un cop vaig començar s'ha passat pàgina i hem concentrat els esforços a treballar plegats.
Veurem una fira continuista, rupturista...?
Això ho haurà de definir el públic i els professionals. Jo diria que hi ha unes línies bàsiques que es mantenen i d'altres que se subratllen, on he posat l'accent. Però no he treballat pensant ni a mantenir ni a trencar sinó en la creença de la potencialitat de la cultura de l'arc mediterrani.
El que es manté és la figura de l'artista convidat, enguany, Isaki Lacuesta.
La figura de l'artista convidat és una gran aportació de la Tere Almar que permet desenvolupar un discurs artístic amb originalitat. Lacuesta és un cineasta, una disciplina que encara no s'havia tocat a la fira i, també, d'una generació, més jove.
Ja es coneixien amb l'Isaki Lacuesta?
Sí.
Amenaça amb un desembarcament gironí a la fira?
(Riu), no, no. I he de dir que he quedat gratament sorprès de la potentíssima societat civil que hi ha a Manresa.
Per què?
Per la vinculació que mantenen amb la fira, per la intensitat, per com s'impliquen les entitats... això és molt difícil d'aconseguir i asseguro que no passa a tot arreu.
A la fira entra de ple un concepte que porta directament el seu segell: el world jazz.
Per a mi és important i per això hi té un apartat. Això lliga amb un dels eixos de la programació: la barreja entre tradició i modernitat. Tenim una escena jazzística a Catalunya que treballa poc amb material tradicional. I ara, com l'any que ve, voldria aportar el meu granet de sorra per trencar aquesta dinàmica.
Contemporaneïtat i arrel. Sota aquest binomi gira la fira?
És una de les quatre potes. Són dos extrems necessaris i complementaris. Els nostres creadors treballen amb les arrels però aquí no està gens normalitzat. Vull reivindicar-les com es fa al sud d'Europa amb la dansa o com es fa a Cuba o a Turquia amb el jazz.
La segona pota és la preservació del patrimoni. Per què?.
Doncs perquè n'hi ha en perill d'extinció. És el cicle Nostrum, que farem a la Seu. Exemples?
Exemples.
La polifonia corsa, que ens pot sonar exòtica, o el cant tradicional valencià, molt desconegut a Catalunya i que quasi bé es podria considerar underground.
Utilitza paraules com exòtic i underground. Més que tradicional sona alternatiu.
I bé que ho pot ser!. I a més té potencial. La intenció és ense-nyar i reivindicar aquest patrimoni per proporcionar-li vehicles de promoció comercial. La difusió li pot assegurar la supervivència i això la seva bona salut.
Dóna molta importància a no posar fronteres a les disciplines. Per què?
Estic convençut que la distinció entre les arts és cada cop més arcaica. A la fira veurem, per exemple, el Niño Josele amb la Cobla Sant Jordi i Paolo Fresu (flamenc, cobla i jazz) o un espectacle on alumnes de Manresa dibuixen una façana i a partir dels dibuixos es farà una projecció a la plaça Major. I per cert, m'han dit que surten moltes estelades.
...
És el que han dibuixat.
Quin paper juga la participació, un dels punts clau, també, en el seu programa?
Bàsica. I és que en l'àmbit de la cultura popular, la participació sempre ha estat indispensable. Per exemple, La Carrau porta un espectacle del seu 15è aniversari on participaran les colles de cultura popular de Manresa.
Ara es mira la fira des de bambolines; abans se la mirava des de la platea. En qualitat de programador?, de públic?
De programador.
I va comprar?
Bé, va ser una col·laboració al revés. Jo vaig portar en primícia la cantant grega Savina Yatannou a Girona i, després, amb Miquel Gil, van actuar a la Mediterrània.
Què no es pot perdre el públic?
Ni la inauguració [flamenc amb l'espectacle Tuétano, d'Andrés Marín] ni la cloenda [amb Isaki Lacuesta]. A més dels dos itineraris temàtics per a dissabte, un sobre la fusió de disciplines artístiques i, l'altre, amb muntatges intergeneracionals. Una excusa per veure alguns dels muntatges més potents d'aquesta fira.
A la fira se li havia retret no tenir caps de cartell destacats. Noa fa enguany aquesta funció?
La fira ha de complir els seus objectius professionals i obrir negoci en l'arc mediterrani. Programar artistes coneguts és un al·licient i una peça més. Jo crec que sí, que és important situar de costat propostes de prestigi amb altres de desconegudes.
Vostè és més artista o més gestor?
Jo sóc músic però crec que no és excloent. En cultura, la creativitat és imprescindible i quan gestiones penso que conèixer i entendre què passa pel cap de l'artista evita molts desencontres.
La Mediterrània està més ben considerada fora del país?
En el sector, la Mediterrània és un fòrum respectat i conegut. L'àmbit professional s'ha treballat molt bé els últims anys.
Però la difusió, al costat de Vic i Tàrrega, sempre és més minsa?.
Si continuem fent que passin coses potents i de prestigi, els mitjans en parlaran.
A què ha hagut de renunciar per la crisi?
La Mediterrània no és un festival. Aquí partim de la voluntat dels artistes: ells volen venir. Però hem estat molt cauts en les negociacions i per fer el concert de Noa, per exemple, hem buscat la col·laboració de promotors per compartir el risc. A tots ens calen fórmules noves. I diàleg.
