Kap reivindica amb un llibre la revista satírica L´Esquella de la Torratxa en el 75è aniversari

El ninotaire berguedà continua l'aposta per redescobrir al públic publicacions d'humor gràfic del país de principi del segle XX

15.10.2013 | 00:00
L´humorista gràfic Jaume Capdevila ´Kap´ va néixer a Berga el 1974
L´humorista gràfic Jaume Capdevila ´Kap´ va néixer a Berga el 1974

Es defineix com un "apassionat dels ninots" i això l'empeny a buscar, remenar i obrir portes del passat a la recerca d'històries, dels ninots i dels seus pares. El dibuixant berguedà Jaume Capdevila Kap (1974) és un reconegut humorista gràfic però, també, un prestigiós estudiós de la història del gènere. L'any passat, amb l'editorial Efadós, publicava un llibre que, a través de diferents col·laboracions, repassava la història de la revista satírica Cu-cut!. Ara, amb el mateix segell, n'està preparant un altre de L'Esquella de la Torratxa, la "competència" de Cu-cut!, una publicació amb seixanta anys de trajectòria (1879-1939), de la qual el 2014 se celebrarà el 75è aniversari de la desaparició. El llibre és previst que surti a la venda per Nadal.
Explica el berguedà, que col·labora amb Regió7, que posar a l'abast del gran públic un estudi exhaustiu de L'Esquella de la Torratxa, una de les revistes catalanes més importants de sàtira gràfica i escrita, respon, com amb Cu-cut!,a la mateixa declaració d'intencions: "reivindicar tot el material, de primera magnitud, d'una publicació amb primeres espases de l'àmbit literari -Santiago Rusiñol, Ramon Vinyes, Antoni Rovira i Virgili- i gràfic -Apel·les Mestres, Picarol, Junceda o Opisso-, que explica la història i l'evolució política, social i cultural des de la Restauració, passant per la Segona República i fins a la Guerra Civil".
La publicació que dirigeix Kap agafa el relleu de l'única monografia publicada sobre la revista, datada dels anys 60 i que signava Lluís Solà i Dach, especialista en premsa catalana humorística que, subratlla Capdevila, també participa en la publicació d'ara i, aquesta vegada, apunta, sense haver de patir "la censura" de fa 50 anys. El llibre, d'unes 300 pàgines en color, inclourà una edició en facsímil d'algun dels monogràfics especials que va publicar la revista. Així mateix, explica Capdevila, es fa un estudi de l'evolució de la publicitat que es trobava a les pàgines de L'Esquella de la Torratxa, de Víctor Oliva. I, a més del mateix Capdevila, el lector trobarà articles, entre d'altres, del periodista i crític d'art Josep Maria Cadena; del filòleg Albert Rossich; del periodista i escriptor Sebastià Roig, col·laborador habitual del Diari de Girona; de l'estudiós i divulgador del còmic i l'humor gràfic Jordi Riera i de l'expert en còmic i reconegut tintinòleg Joan Manuel Soldevilla.
L'Esquellava tenir tres parts, el 1872, el 1874, i el definitiu, el 1879, i va néixer, inicialment, per subs-tituir La Campana de Gràcia. D'aquí la seva intermitència inicial. Capdevila fa un any que batalla en l'elaboració del llibre: "m'he repassat de dalt a baix els més de 3.000 números que es van publicar en 60 anys". La revista satírica es va posicionar a favor dels aliats durant la Segona Guerra Mundial "i en contra de l'expansionisme imperial alemany" i, entre d'altres, va ser molt crítica amb l'alcalde Rius i Taulet o l'Exposició Universal del 1988. L'Esquella de la Torratxa (L'Esquella a partir del 1911) i Cu-cut! (1902-1912) van coincidir deu anys al quiosc i, com explica el dibuixant, "estaven a mata-degolla". Cu-cut! era una publicació de línia més burgesa, alineada políticament amb la Lliga Regionalista de Francesc Cambó i L'Esquella s'adreçava a un públic, remarca Capdevila, més d'esquerres, republicà, anticlerical, obrerista... "Els lectors d'una eren acèrrims detractors de l'altra". De fet, quan Cu-cut! va deixar de sortir, "L'Esquella va dibuixar el seu enterrament". Aquest brou de cultiu, aquesta "competència" entre les diferents revistes satíriques de l'època, va esperonar, segons Capdevila, a buscar "l'excel·lència, no només la qualitat". I tot plegat va situar Catalunya i, en concret, Barcelona "al capdamunt de l'elit mundial de l'humor gràfic durant la primera dècada del segle XX".
Capdevila no es considera cap historiador però el que té molt clar és que per "entendre has d'aprendre. Els ninots sempre es troben a dins d'un context i conèixer-lo és saber el perquè de la sàtira en el seu moment històric".

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.

 

Cultures

Memoria.cat tindrà una pàgina web dedicada als manresans deportats als camps nazis

Memoria.cat tindrà una pàgina web dedicada als manresans deportats als camps nazis

L'acte de presentació es farà dijous que ve, amb familiars de les víctimes, a l'Espai Memòries

Descobreix la nova programació musical de la Sala Gran del Kursaal i el Conservatori

Descobreix la nova programació musical de la Sala Gran del Kursaal i el Conservatori

De Roger Mas i Obeses a Andrés Suárez, passant per l'Orfeó Català, la Sant Andreu Jazz Band o la...

avui Taula rodona: «L'herència de la Revolució Russa». demà Cine-fòrum: «Reds»

avui Taula rodona: «L'herència de la Revolució Russa». demà Cine-fòrum: «Reds»

Amb Víctor Rios (a la foto), historiador i investigador del Centre d'Estudis sobre...

Enllaços recomanats: Premis cinema