Les dades sobre el sector musical a Catalunya de l'any 2014, recollides a l'Anuari de la Música 2015 (elaborat per l'Associació de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya (ARC) i el Grup Enderrock) mostren "un panorama desolador que, finalment, ha tocat fons". De fet, la indústria musical, com ahir explicava Lluís Gendrau, president del Grup Editorial, se situa a "la cota zero, comparable a la situació de principi de segle, quinze anys enrere". Així de crua és la valoració dels mateixos autors respecte a un any marcat per la reducció de la contractació pública i privada de concerts, la tendència a la baixa de la facturació discogràfica (física i digital), l'estabilització del "boom" de festivals i del seu públic, i la constatació que els consumidors són poc sensibles a pagar pel consum de música moderna. L'altra cara de la moneda és la producció musical, a l'alça, i la facturació de la indústria del directe, que creix el 3%.

Per fer-se una idea del decreixement de la indústria musical, es pot comparar el PIB musical català del 2014, el 0,2% del PIB català i el 4 % de la producció cultural, amb el del 2012, quan representava el 5,9 % del PIB cultural. El sector s'ha empetitit amb un descens en la facturació del 17,6% entre els anys 2011 i 2012; de 513 milions d'euros a 403,4.

Un dels efectes de la crisi, també en el món musical, és la desaparició d'una "classe mitjana" d'actors (sales, festivals, discogràfiques, etc.), en benefici de grans i petits. En aquest context, un dels àmbits que han acusat més la davallada són les sales de concerts, auditoris i circuits, que "sobreviuen en un marc de decreixement de l'oferta de concerts i la caiguda d'espectadors, que continua a la baixa". Les sales han perdut el 10, 2 % dels espectadors.

Per això, el creixement del 3% de la facturació en el sector de la música en directe pot resultar enganyós. I és que, segons el president de l'ARC, Jordi Gratacós, té molt a veure amb la reducció del nombre de concerts (el 2014, el 13,5 menys) i, com subratllava Gendrau, "sacrificant les plantilles de treballadors". La pèrdua de llocs de treball va ser del 20 %.

La indústria discogràfica catalana perd facturació, el 16, 2 %, i se situa a mínims històrics, 10,2 milions d'euros que representen una tercera part dels 30 milions que recaptava el 2006 i 2 milions menys que el 2013. La venda digital s'estanca i no creix, en comparació amb la venda física de CD. Tots dos mercats van a menys: el 20,2% menys el físic i el 22,8% el digital.