La basílica de Montserrat va quedar petita davant la gran assistència de públic que va reunir el concert en el qual es combinava el gospel de la coral Messengers amb la improvisació a l´orgue del polonès Tomasz Adam Nowak.
I és que dissabte al vespre, quan encara faltava poc menys d'una hora per a l'inici del concert, ja no cabia ningú més als bancs i els diferents passadissos de l´església estaven plens de gent asseguda a terra. I fora del temple, a la mateixa hora, també hi havia cues de cotxes per passar les barreres d'accés a l'aparcament. D´aquesta manera, abans de començar el concert, ja era evident que l´aposta per la coral mediàtica que va ser finalista de la primera edició del concurs de TV3 Oh Happy day! era un èxit. Almenys de convocatòria.
Amb la basílica ben atapeïda, passaven pocs minuts de les 9 del vespre quan Tomasz Adam Nowak sortia davant del públic i tot seguit ho feien la quinzena d´integrants de Messengers, que descalços se situaven a les escales de davant de l´altar. Amb ells, acompanyats només per un piano, va començar un concert que va anar de menys a més. A mesura que avançava el concert, la satisfacció del públic era més gran i també ho era la seva implicació amb la música que hi havia davant de l´altar. Després de les tres primeres cançons, es prenien un petit descans per deixar que Nowak improvisés amb l´orgue l´última de les cançons que ells havien cantat. Ho feia introduint ritmes ràpids i fins i tot agressius a les cançons que en alguns moments recordaven les bandes sonores de pel·lícules de terror.
En la tercera part del concert la coral i el públic es van unir. I ho van fer amb el públic dret per seguir amb el cos i picant de mans el ritme d´una de les cançons -Giants- que interpretaven els Messengers. A continuació tornava una mica de calma amb la tercera cançó del bloc -Nobody knows- fins que de nou la coral va deixar pas a l´organista.
I l´última improvisació de Nowak amb l´espectacular orgue de Montserrat va ser el Virolai, l´himne de la Mare de Déu de Montserrat. Ningú cantava i Nowak en va canviar el ritme i les notes d´alguns fragments. A vegades recordaven perfectament la música original i emocionaven els assistents més devots de la Verge. En d´altres moments costava més identificar la peça, però, al cap i a la fi, la improvisació és això: fer una composició nova a partir d´una altra. Fos com fos, la interpretació va agradar molt i l´organista va rebre una sonora ovació del públic al final d´aquesta interpretació.
Però el Virolai no era el punt final. Va ser llavors quan per primer i últim cop en tot el concert, Messengers i Nowak van coincidir. Swing low, sweet chariot era la cançó amb la qual coral i organista van anar a l´una i es van acomiadar del públic, que els va dedicar un fort aplaudiment acompanyat de xiulets de felicitació amb els quals es posava el punt final a un dels concerts més innovadors i singulars que s´han sentit mai dins del Festival Internacional d´Orgue de Montserrat.
La propera i última cita d´aquest festival serà el dia 5 de setembre amb Música per a oboè i orgue. La interpretació serà a càrrec de Cristian Moré i Màxim Solanes a l´oboè i de Jordi Vergés a l´orgue.
