Henning Mankell no va ser elpioner de la novel·la negra nòrdica però sí el primer que va saber connectar amb el gran públic amb les històries protagonitzades per un policia que mostrava les debilitats i imperfeccions en una Suècia no tan perfecta com fins llavors tothom s'imaginava. Mankell, el pare del detectiu Kurt Wallander, va morir ahir als 67 anys a conseqüència d'un càncer que se li va detectar el gener del 2014 i que va documentar en su darrer llibre, Arenes movedisses (Tusquets). Casat amb Eva Bergman, filla del cineasta suec Ingmar Bergman, a més de la sèrie Wallander, Mankell va escriure una vintena de novel·les més, una dotzena de llibres infantils i era un respectat dramaturg i activista d'esquerres.

Tot i que la seva primera passió va ser el teatre -va començar a escriure'n als 17 anys-, va ser la saga de Wallander la que va situar Mankell entre els autors favorits a escala internacional d'un gènere, el de la novel·la negra, que començava a experimentar un boom que encara continua ara com ara. Era, com havia reconegut, deutor dels veritables pioners de la la novel·la negra nòrdica, el matrimoni Maj Sjowall i Per Wahloo, creadors del detectiu Martin Beck. "Utilitzant el mirall del crim, aquest tipus de literatura ens diu moltes coses sobre la vida, i sobre com som les éssers humans", va explicar el mateix Mankell en recollir a Barcelona el 2007 el Premi Pepe Carvalho. Mankell va dotar Wallander d'una enorme humanitat centrada en els seus múltiples defectes. Una personalitat complexa perfectament definida per Mankell en onze novel·les que es va publicar entre el 1991 iel 2011, quan va aparèixer L'home inquiet, que va suposar la jubilació del personatge als 60 anys, amb quasi 40 milions de llibres venuts arreu del món, traduïts a 40 idiomes.

Àfrica. Des que va visitar per primer cop aquest continent, el 1972 i, sobretot, des que va descobrir Moçambic, el 1986, l'escriptor va dividir el seu temps entre entre Göteborg i Maputo. A la capital de Moçambic va dirigir el Teatre Avinguda, a més de desenvolupar el projecte Memory Books per ajudar els pares amb sida a deixar alguna cosa d'ells mateixos en un text que quan morissin poguessin llegir els seus fills: "una vegada vaig estar en un petit poble als afores de Kampala, Uganda. Només hi havia gent molt jove o molt vella. Una nena em va ensenyar un tros de paper en l'interior del qual guardava una papallona blava morta. Em va dir que a la seva mare li agradaven molt les papallones blaves". Intel·lectual compromès, el 2001 va llançar al costat del seu amic Dan Israel l'editorial Leopard, que des de llavors publicava els seus llibres, encara que la seva tasca principal era donar suport a joves talents d'Àfrica i Suècia. Per a Mankell, "encara que un llibre no canviï el món, no podem canviar el món sense cultura".