Paquita Blanch és una de les actrius històriques de la Innocentada i també membre activa del Grup de Teatre de l'Esplai de Navarcles. Als 83 anys, és la intèrpret de més edat de l´obra, la qual cosa també li ha valgut enguany un dels premis Innocent, juntament amb Enric Macià. Va debutar-hi ara fa 44 anys. Enguany hi interpreta una de les monges del convent de Santa Clara: sor Devoció.

Cada cop que obre la boca per llançar un comentari irònic desperta les rialles del públic. Això reconforta, oi?

Sí, és clar, estic contenta que agradi el meu personatge. Entre aquí a i a l´altre grup ja és la tercera vegada que faig de monja! No sé com em veuen.

Li agrada fer de monja?

M´agraden tots. A mi tant m´és el personatge que em donin. Mentre em pugui expressar, a dins del paper que faig, doncs m´agrada.

Què sent cada any a dalt de l´escenari quan interpreta un personatge i veu que el públic s´ho passa bé?

És una sensació d´alegria. De satisfacció de poder-hi ser un altre any, i ja en fa 44! I això que cada any dic que és el meu últim, però sempre m´acaben enganxant.

Com és?

Quan vam celebrar la 50a Innocentada vaig dir que prou. I d´això ja fa nou anys! Doncs cada any dic que és la meva última, i sempre m´acaben enganxant. Em convencen pel qui és l´autor de l´obra, perquè es recuperen coses de fa anys...

Doncs l´any que ve ja s´arriba a la seixantena!

Aquesta sí que ja dic que la faré, perquè és la dels 60 anys.

De quina Innocentada té més bon record?

Un any, l´Agustí Soler i Mas va dir que no l´escrivia i els qui ho havien de fer no es van acabar d´entendre. Al final, es va fer perquè vaig aprofitar un monòleg que m´havia escrit l´Agustí, que jo representava al Selves i Carner. I el vaig dur a la Innocentada, afegint-hi els balls de l´esbart. Gràcies a això, no vam trencar el fil.