Un "referent", una persona "imprescindible". Un "lluitador" que estimava la sardana i la ciutat de Manresa, que posava entusiasme en tot el que feia i que "no tenia mai un no per ningú". Així és com amics, companys i persones de l'entorn de la cultura popular definien ahir el desaparegut Francesc Bonvehí, en Cisco, gran referent del folklore manresà i un dels impulsors d'entitats com el grup sardanista Dintre el Bosc -que va presidir en dues etapes, del 1998 al 2001 i del 2006 al 2012. Paraules emotives i d'agraïment de la boca d'exregidors de cultura com Joan Calmet o Ramon Fontdevila, així com dels responsables de la resta d'associacions sardanistes i dansaires de la capital bagenca, que es van poder sentir en els dos vídeos de record i homenatge projectats durant la Ballada 2.1, l'acte d'inauguració del 65è aniversari de la colla Dintre el Bosc.
La trobada, de més de dues hores de durada, es va celebrar ahir a la tarda a la plaça Major i va reunir vuit entitats de cultura popular enmig d'un ambient festiu i emotiu i amb un públic intermitent. L'Associació Cultural de Bages, el grup dansaire Cor de Catalunya, Xàldiga, el Casal Cultural del Bages, l'Orfeó Manresà, l'Estudi Folk i els Geganters de Manresa -amb l'acompanyament musical de la Cobla Vila d'Olesa- no es van voler perdre la festa de reconeixement a Bonvehí, i amb els seus balls i sardanes es van sumar al Grup Sardanista Dintre el Bosc.
A més de les actuacions de diverses colles d'edat, fins i tot es va fer alguna sardana oberta, que va permetre a públic i dansaires ballar conjuntament. Entre les actuacions, van destacar "Terra Nostra", una peça de Santi Arisa que modernitza el so de la cobla, i també les sardanes de punts lliures.
El valor del llegat
Després de lluitar contra l'esclerosi lateral amiotròfica (ELA), Francesc Bonvehí va morir el setembre del 2014, i ahir els seus amics i familiars -amb unes emotives paraules de la seva dona, Dolors- en van voler destacar la petjada i el llegat. Un llegat que es va veure en forma de dansa, sobretot en les actuacions de la colla que ell va contribuir a fer créixer. Els seus companys no van poder evitar les llàgrimes durant les projeccions dels vídeos ?-amb fotografies de la trajectòria incloses- i el sentiment d'enyorança es va fer molt present. "Ens cal més gent com ell; ens empenyia a tots amb persistència i il·lusió", comentava Glòria Ballús.
