Qui va ser Joan Vilar i Costa? Per contestar aquesta pregunta i donar transcendència pública a la vida i l'obra del personatge, la Fundació Independència i Progrés, el Moviment Cristià i Comunitari i el Centre d'Estudis del Bages munten aquest dissabte una jornada oberta a tothom que vol ser l'inici d'una cita anual que difongui els valors catalanistes i democràtics que va defensar el capellà. Veí de les Escodines de Manresa, la seva trajectòria no es correspon amb el reconeixement de la posteritat: Joan Vilar és un perfecte desconegut.

"Sempre va nedar contra corrent. Als Estats Units, ja tindria una novel·la o una pel·lícula", apunta Francesc Comas, actual president del Centre d'Estudis del Bages. Joan Vilar va néixer l'1 d'agost del 1889 al número 12 del Carrer Vell de Santa Clara, fruit del matrimoni entre Agustí Vilar i Carme Costa, uns industrials de vetes i cintes que van tenir sis fills més. De ben jove es va encaminar cap a la carrera eclesiàstica i el 26 de juliol del 1920 va ser ordenat sacerdot de la Companyia de Jesús. La seva vida com a jesuïta, però, va durar poc.

"Volem difondre l'obra d'un capellà singular que va deixar l'orde pel posicionament dels seus superiors durant la dictadura de Primo de Rivera", explica Joan Badia, president de la Fundació Independència i Progrés. Les conviccions democràtiques i catalanis-tes de Joan Vilar eren incompatibles amb l'ideari dels dirigents jesuïtes i, després de rebre nombro-ses amonestacions, va deixar la companyia el 5 d'agost del 1930.

Però, quin és el fet diferencial de Joan Vilar? Jaume Serra, vicepresident del CEB, comenta que "va ser dels pocs capellans que, durant la guerra, es van posar al costat dels republicans". Primer es va haver d'amagar, però després dels fets de Maig del 1937, "es va oferir a Jaume Miravitlles, responsable del Comissariat de Propaganda de la Generalitat, per fer un programa de ràdio cada diumenge sobre qüestions religioses". Encara durant la guerra, "va escriure un llibret crític amb l'església, on va rebatre la posició de l'episcopat espanyol".

Rebel i inconformista són dos objectius que s'escauen a la succinta descripció realitzada fins ara. Però Joan Vilar i Costa és molt més que una sotana incòmoda per a l'orde establert. El manresà es va posicionar en contra de l'alineament de l'Església catòlica al costat del feixisme, i el va horroritzar que no es girés en contra dels terribles bombardejos que van assoltar Barcelona. Vilar "va treballar per restablir el culte cap al final de la contesa bèl·lica", tal com anota Joan Aurich, director del Casal de l'Església, i acabada la guerra, va fugir a l'exili, es va establir a França i ja mai més va tornar a creuar els Pirineus.

Vilar va ingressar al camp de concentració de Vernet, a l'Arieja, d'on el va treure el cardenal Jules Saliège, aleshores arquebisbe de Tolosa de Llenguadoc i un dels pocs prelats que no es van deixar doblegar pel govern col·laboraci-onista amb l'Alemanya de Hitler. El capellà va tornar al seu ofici i, malgrat que se'l va acusar de comunista, va poder desenvolupar una gran tasca en l'ajuda dels immigrants espanyols. Vilar va fundar Solidaridad Española i es va significar per intentar apropar els interessos polítics creauts dels republicans exiliats. El sacerdot manresà va morir el 4 de setembre del 1961 a l'hospital tolosà, i una multitud va assistir al funeral.

Del traspàs de Joan Vilar en fa més de mig segle, que ha transcorregut sense que ningú reivindiqués el seu llegat. Els anys 80, l'abbé Laffargue, amic íntim de Vilar, va lliurar material documental a Hilari Raguer per animar-lo a escriure un llibre. El monjo de Montserrat va entomar els papers, però va aparcar el tema fins fa ben poc: fa dos anys, l'editorial Claret va publicar la biografia Joan Vilar i Costa. Profeta de la diàspora.

"No ens consta cap familiar a Manresa, tot i que costa creure que no hi quedi ningú, però no l'hem sabut trobar", explica Francesc Comas. Ara bé, l'atzar de la recerca va fer que el president del CEB localitzés Andreu Gómez, renebot de Joan Vilar, a Terrassa. Encantats amb la reinvidicació que es vol fer del seu parent, assistirà dissabte a la jornada dedicada al capellà juntament amb la seva mare. Durant l'acte, tal com s'explica en la fitxa adjunta, intervindran el mateix Hilari Raguer i els historiadors Jordi Figuerola, especialista en l'església catalana dels anys 30, i Joaquim Aloy, que tractarà sobre l'anticlericalisme. Manresa tindrà l'oportunitat de descobrir la biografia, construïda amb fe i ideals, d'un home que en va marxar després de passar-hi la infantesa.