"La sort és més atzarosa que la fortuna. Fortuna és ser ric en sentiments, emocions i il·lusions; I d´això nosaltres anem sobrats". No és una resposta de manual la dels Est Oest explicant el nom del seu primer disc (´Fortuna´), sinó la d´un grup amb idees pròpies. Després de guanyar el Sona 9 2015, el quintet de Vic es associar amb Jordi Casadesús (La Iaia) per produir un àlbum amb gust pel "so imperfecte" que publiquen amb un segell independent. El cantant i el baixista, Joan Rial i Joan Paré, expliquen a l´ACN que han apostat per fer el disc tal com volien, sense pressió ni expectatives inflades pel seu pas pel concurs. I tenint en compte un context en què, afirmen, "hi ha els grups de mestissatge, i la resta".

Entrevistats per l´ACN amb motiu de la publicació del seu primer disc, els vigatans Est Oest no deixen indiferent, tant per les seves observacions sobre el context musical, com per les decisions que han pres com a grup debutant. Són novells, però sorprenen amb reflexions que van des de negar l´existència d´una escena musical osonenca ("és una creació dels mitjans"), a constatar que el mestissatge s´està imposant en el panorama musical català, o a assumir que portaran penjada "l´etiqueta" del Sona 9 encara que per a ells hagi estat, asseguren, "només un recurs".

Tenen entre 20 i 25 anys, i després de proclamar-se guanyadors del darrer concurs Sona 9, van decidir que no editarien el seu primer disc amb cap "gran discogràfica" (catalana) per sortir-se del recorregut de la majoria de bandes que els han precedit. "Ens estimem el nostre disc, però sabem el que hi ha al mercat", diu el baixista Joan Paré per explicar aquesta decisió. Rebaixar expectatives i trobar l´espai i la forma de treballar on se sentissin còmodes ha pesat més que la temptació d´editar més còpies i gaudir de més promoció.

Rial i Paré expliquen que en això s´han deixat aconsellar pels seus col·legues osonencs de La Iaia i Nyandú, guanyadors d´edicions anteriors del Sona 9 que en la seva mateixa situació no van considerar alternatives discogràfiques, amb resultats posteriors desiguals. Jordi Casadesús (La Iaia) no només els ha aconsellat sinó que ha estat el productor del disc, gravat a Cal Pau Recordings, dues apostes que parlen també del tarannà del grup i que han marcat el so de ´Fortuna´ (enregistrat i mesclat pels germans Garcia de Sant Feliu de Guíxols).

"En Jordi ens va inculcar la idea del ´so imperfecte´, de no gravar un disc brillant, bonic i que pugui agradar a les tietes", defensa Joan Rial. I això, afegeix, relliga amb "la idea d´anar la nostra i treure´ns la pressió, com a gran estímul". La gravació ha estat la darrera etapa d´un any de feina (2015) simultaniejant la composició del disc ("a la vora del foc", "a poc a poc") amb l´activitat pròpia del Sona 9.

Enquadrats en la tradició musical anglosaxona, entre el pop melòdic i el rock (i amb el bagatge jazzístic de dos dels seus components), Est Oest formen part d´aquesta generació que beu al mateix temps referents propers com Mishima o El petit de Cal Eril, i de bandes foranes com Real State o Deerhunter, per posar alguns dels exemples citats per Rial i Paré.

Sort no, fortuna

Est Oest se senten afortunats, però no perquè hagin tingut un cop de sort, sinó per les emocions i les il·lusions que comparteixen com a grup. I és que segons subratlla Rial, ells gaudeixen de "fortuna emocional, que vol dir ser ric en sentiments, emocions i il·lusions; En això nosaltres anem sobrats", remata. Finalment, el lletrista confessa -amb cert pudor- que la lectura d´´El Llibre de Fortuna i Prudència´, de Bernat Metge, el va marcar a l´hora d´escriure algunes cançons i va servir d´inspiració per titular el primer disc del grup.

Amor, esforç, desengany i nostàlgia són els temes recurrents de les cançons de ´Fortuna´. Les lletres fugen intencionadament del missatge "vital" i entusiasta "que es cou en els grups de mestissatge", etziba el seu autor. "Però no són tristes -corregeix Rial a Paré- són melancòliques, que no és el mateix".

Hi ha un cert to amarg en el comentari sobre les lletres dels grups mestissos. Possiblement perquè qui ho diu considera que actualment els grups musicals catalans "s´enquadren en grups de mestissatge, i la resta. Hi ha un boom de grups de festa major i una oferta que fa que els altres haguem quedat com els renegats, facin pop, rock o folk".