El poema que narra l'amor entre una noia de Sant Martí Sesgueioles i un soldat invasor durant la Guerra del Francès es representarà de nou a la localitat anoienca diumenge a la nit (22 h), amb la participació d'una seixantena de veïns del poble.

La peça lírica 'Margaridó', amb la qual el polifacètic artista Apel·les Mestres (1854-1936) va guanyar un premi en els Jocs Florals del 1888 a Barcelona, es va escenificar per primera i, fins ara, última vegada fa un quart de segle. "La majoria dels qui aleshores van protagonitzar aquella dramatització, i que durant tot aquest temps no han tornat a fer teatre, són de nou al peu del canó", explica Agustí Sererols, un dels responsables de l'Associació Cultural La Corriola. L'entitat organitza l'acte amb l'Ajuntament i la parròquia, així com una exposició sobre el literat i il·lustrador oberta fins al 4 de setembre a La Fàbrica.

La trajectòria d'Apel·les Mestres s'inscriu en el moviment modernista de la Catalunya de final del segle XIX i principi del XX. L'amistat amb el calafí Alexandre de Riquer, una altra figura cabdal de la intel·lectualitat creativa de l'època, explica el vincle que el barceloní va mantenir amb el territori de l'Alta Anoia. Però no és l'únic motiu.

L'exalcalde i membre de La Corriola, Jesús Torrens, defensa la veracitat de les paraules de Mestres quan explica que el seu oncle és Laureà Figuerola, calafí que va ser nomenat per Prim ministre d'Hisenda i va aprovar la introducció de la pesseta com a nova moneda espanyola. "Hi ha qui diu que parlava d'oncle, no en un sentit literal, sinó com a sinònim de persona estimada", apunta Torrens: "però tenim textos en què surt la paraula i jo no en dubto".

Sant Martí Sesgueioles, en tot cas, no era un topònim ni un indret desconegut per a Apel·les Mestres, que podria haver conegut la incidència de la Guerra del Francès en el territori quan va il·lustrar els Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós. En les pàgines dedicades a Girona, s'explica que el general Pino va manar que cada família allotgés un soldat francès: "el Alcalde aparentó deseo de servir al señor Coronel, y al anochecer el pregonero salió por las calles gritando: 'eixa nit á las dotse cada vehí matará un porch'. Y cada vecino mató su francés".

En aquest capítol de la història de Sant Martí es va inspirar Apel·les Mestres per composar Margaridó, un poema d'èpica col·lectiva i d'amor impossible que protagonitzen un soldat dit Tambor i la noia que dóna nom a la peça, convertida en dramatúrgia teatral el 1916. Dirigida per Joan Oller, la localitat va representar l'obra el 1991, una fita que -juntament amb el 80è aniversari de la mort de l'autor- el municipi commemorarà aquest diumenge amb una nova escenificació que es desenvoluparà en tres actes al Roser, la plaça de l'església i el safareig, segons anota Dolors Torras. L'accés serà lliure.

D'altra banda, la sala polivalent de La Fàbrica dóna testimoni de la capacitat polièdrica d'Apel·les Mestres amb una exposició que exhibeix aquarel·les, llibres, il·lustracions i enregistraments musicals, principalment, així com les diferents edicions que s'han fet de Margaridó. Una tasca per a la qual va ser clau el treball del reconegut organista Valentí Miserachs, fill de la localitat.

"Mai no havíem reunit tants materials sobre l'artista", afirmen Sererols i Torrens, col·leccionistes d'obra de Mestres. El visitant pot contemplar des del llibre que l'autor va escriure i il·lustrar fins al resultat discogràfic que va eixir de la seva faceta de compositor. També es poden veure les col·leccions de cromos que va fer per la xocolata Amatller i l'aquarel·la Monsieur et Madame (1908), del col·leccionista calafí Joan Graells, entre d'altres documents envoltats pels plafons de l'exposició que van organitzar l'Esbart Català de Dansaires i l'Arxiu Històric de Barcelona l'any passat. La mostra, en què també destaca un Quixot il·lustrat del 1879, s'inaugura avui a les 19 h i es podrà visitar del 14 al 21 d'agost, i els dies 27 i 28 d'agost i 3 i 4 de setembre, de 19 a 21 h. Aquest darrer dia, es presentarà la nova publicació editorial de Margaridó, que incorpora un CD amb el recitat del text.