43 morts i 47 ferits. Aquest va ser el balanç de víctimes que va deixar l'accident del metro de València del 2006. Però, darrere el comboi descarrilat dels Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, hi va haver tota una societat que va haver de conviure en una boira constant aplicada per fer regnar un silenci sicilià. El documental L'estratègia del silenci (2017), de Vicent Peris, és una crònica dels nou anys de lluita de les víctimes de l'accident de metro, i que va néixer amb la voluntat de desemmascarar l'estratègia del govern valencià de silenciar i eludir les seves responsabilitats. El documental, inclòs en la secció Pantalla Oberta del festival Clam, es podrà veure dilluns (20 h), a La Creueta, a Navarcles.

Quan va passar l'accident, quedaven cinc dies perquè el Papa de Roma trepitgés la ciutat. «Tot València estava bolcada en l'arribada del Papa, i ho van aprofitar com a excusa per tapar i amagar tot el que havia passat. Va ser el moment de màxim esplendor de Francisco Camps. Després d'això va arribar la Copa Amèrica de Vela, la Fórmula 1... i no es parlava de l'accident. La voràgine va fer que la societat girés full i deixés de recordar», explica Peris.

El documental es va començar a gestar fa cinc anys, amb motiu del sisè aniversari de la tragèdia. Peris treballava en una televisió local i va ajudar l'associació de víctimes del metro a gravar una flash mob i organitzar una taula rodona per recordar l'accident. «Vam veure que la història havia caigut en l'oblit. I els vam prometre que els ajudaríem fins que la societat reaccionés. Finalment, es va canviar de govern i els familiars van poder anar a casa», assenyala.

Però enlluernar el silenci no és mai una tasca fàcil. «Quan vam començar a fer les entrevistes, alguns periodistes que havien cobert l'accident ens deien que era un tema que estava mort informativament i socialment parlant. Els polítics ens avisaven que anéssim amb compte sobre qui assenyalàvem, però al final, veient el resultat del documental i el Salvados que li va dedicar Jordi Évole, es va veure que les amenaces eren més fictícies que reals. No interessava que sortís a la llum tota la veritat però l'hem explicat en veu alta».

Peris fa una especial autocrítica als mitjans locals que els va tocar cobrir l'accident, però l'estén en altres temàtiques que han afectat la comunitat valenciana, com els nombrosos casos de corrupció. «No posàvem l'ull on tocava, s'han fet moltes bestieses i no hem sabut denunciar-ho bé. És al·lucinant que els mitjans no arribessin més lluny en l'aprofundiment d'aquesta història. Dies i setmanes després de la tragèdia, els informatius de Canal9 només parlaven del Papa. El periodisme és important si és valent».