L'italià Stefano Amatucci és el director de Caina (2016), una pel·lícula sobre una assassina d'immigrants que intenta deixar enrere el seu passat i a les nits va a la platja on recull els cadàvers dels refugiats ofegats perquè els turistes no els puguin veure l'endemà. Caina, que forma part de la secció Pantalla Oberta del Clam, es podrà veure diumenge (20 h) a La Creueta de Navarcles. El mateix Amatucci serà l'encarregat de presentar el film al públic
Havia sentit a parlar del Clam?
Sí, estic molt content de poder-hi participar. Una mirada social privilegiada és el més indispensable per despertar la consciència individual i col·lectiva.
El racisme sembla que dissortadament no té aturador.
El poder dels mitjans i d'Internet per fer campanya (per bé o per mal) és immensa, i representen els principals canals de difusió de la cultura de la sospita i de l'exclusió que obstaculitzen el procés d'integració entre els pobles.
Europa no recorda la seva pròpia història?
L'Europa moderna té les seves arrels en dècades feixistes i nazis. Crèiem que, amb la fi de la Segona Guerra Mundial, havíem estripat el càncer feixista. Havíem creat nous estats però no noves consciències. No hi havia polítiques culturals dissenyades per ensenyar els valors de l'acollida i la diversitat. No podem resoldre els problemes construint murs de racisme i xenofòbia. No sóc gaire optimista pel futur que ens espera, i em fa mal.
La seva germana, Luisa Amatucci, és la protagonista del film. Com ha estat treballar amb ella?
Amb Davide Morganit havíem ideat i escrit la pel·lícula pensant en la Luisa. Jo hi he treballat en el teatre i la televisió i conec exactament el seu potencial. Per a la meva germana no ha estat fàcil afrontar un paper tan diferent de com és ella, però crec que, per a una actriu, interpretar un personatge així és molt positiu. Tinc poca consideració als actors que busquen fer un paper que vagi a mida amb la seva personalitat, perquè els és molt més còmode i no hi tenen tant risc.
