És la seva primera pel·lícula com a protagonista absolut. Marc Clotet (Barcelona, 1980), bregat en sèries televisives com Física o Química i Amar es para siempre, demana pas a la gran pantalla. Mentre roda a la República Dominicana una comèdia romàntica d’embolics, Caribe Mix (des d’on respon aquesta entrevista), el públic el veurà des d’avui als cinemes convertit en Diego Padilla. Campió espanyol d’escacs el 1934, exiliat a França amb la seva dona i la seva filla i acusat d’espia pels nazis. Una cursa de fons, de vida o mort, en un drama d’amor, escacs i resistència.
Abans del rodatge jugava a escacs?
En sabia les normes bàsiques i hi havia jugat de petit.
Què li va atraure de Diego Padilla?
Que jo mateix hauria pogut ser ell si per desgràcia m’hagués tocat viure aquella època.
La guerra és supervivència? Lluita? Patiment? O un maleït joc d’escacs?
Per a mi la vida és un gran tauler d’escacs i la guerra és un sense sentit que només s’alimenta dels interessos de ben pocs i arrossega a la resta, que són els qui la pateixen de veritat.
Així l’altra cara de la guerra és l’amor?
L’amor és el que ens manté vius com a persones, si deixem d’estimar, la vida perd el seu sentit.
En el film, Diego es defineix com apolític. És la seva manera de sobreviure?
En Diego vol un món més just i millor, però com a bon estrateg mesura molt bé les seves paraules. Dir que és apolític és la seva manera de sobreviure a la barbàrie. I ho diu perquè sap les conseqüències de posicionar-se en aquells temps.
És «El jugador de ajedrez» una pel·lícula sense herois?
Sí, i és una de les coses que més em van atraure quan vaig llegir el guió: explicar una història on tothom es vegi reflectit.
Com canvia Diego Padilla en els 10 anys en què transcorre la pel·lícula?
En Diego es va apagant a poc a poc però la flama sobreviu gràcies a l’amor que sent per la seva filla i per la seva dona.
Primer film com a protagonista absolut i premi al millor actor al festival de Houston. Escac i mat?
Estic molt content amb el premi, però escac i mat és tenir la sort de viure d’aquesta meravellosa professió que és ser actor.
Què tal el rodatge amb la petita Iris?
Va ser molt fàcil. Des de l’inici vam tenir molta complicitat. Ja l’he adoptada!
Ara és a la República Dominicana rodant. I després?
L’any que ve farem una obra de teatre amb la meva germana [Aina Clotet]. Serà la primera vegada que actuem junts.
