La intenció era la mateixa que fa tres anys, quan va néixer la proposta: demostrar que es pot fer art sense grans infraestructures. Sense escenari, o més ben dit, amb un escenari natural incomparable -ahir va ser l'antiga colònia industrial de la Plana, al municipi d'Avià. Sense butaques, sense micròfons i sense llums ni decorats. L'art despullat. Al ras i, a més a més, envoltat de patrimoni industrial i natural. Art per art. Art en esscència pura.

S'estaran preguntant a què fem referència? Parlem del certamen Al Ras i de tot el que van transmetre, ahir al vespre, els actors, músics, poetes i pintors, que van ser els protagonistes d'una nova vetllada creativa i que van sorprendre als assistents a aquest «petit festival», tal com el defineixen els seus impulsors amb propostes ideades pels artistes convidats especialment per a l'ocasió. Iniciatives multidisciplinars i performances que es van fusionar amb un espai natural i industrial totalment nou. Tal com explicava Gerard Vilardaga, una de les ànimes del festival itinerant, enguany la proposta arriba, una vegada més, a un nou espai que va més enllà d'un escenari natural. «Hem anat a buscar el nostre passat industrial per trobar noves connexions amb el territori», destacava. En aquest cas, a Avià i en un espai que antigament l'ocupaven les fàbriques i els magatzems.

Els més de cinquanta assistents desconeixien, fins a darrera hora, quin era l'indret escollit. El punt de trobada era la Font del Balç. Després d'una petita caminada, van arribar al destí final. Al nucli, actualment amb poc moviment però amb un veïnat implicat que no es va voler perdre què passava ahir a casa seva, tot estava a punt per començar.

Només arribar, els espectadors van conèixer la proposta poètica de Jordi Vallberdú i un grup de músics. Després de caminar una mica més, va ser el torn de la proposta de Successos Efímers amb el músic Javier Olaizola i de la xocant performance d'Álvaro Prats i Pablo Selnik. La pintora Marta Parera va proposar al públic escollir postals per rebre'n alguna de diferent a casa. El punt i final el va posar Tràfec Teatre. Com marca el segell d'Al Ras, les propostes van ser úniques i efímeres. Els espectadors d'ahir van gaudir-ne en exclusivitat. Tot un luxe.