Quan algú, des de dalt d'un escenari, és capaç de fer sentir la salabró del mar i el braceig de les onades a la plaça d'un poble de la Catalunya interior, és que té algun poder. Sant Vicenç, al cor del Bages sud, va esdevenir dilluns a la nit, durant un parell d'hores, una vila marinera. Els qui van inflar la vela per fer sorgir la màgia va ser un binomi que, malgrat no ser nou des de la distància, sí que era el primer cop que es veia les cares dalt de l'escenari. La veu de Les Anxovetes, la formació que ha feminitzat les havaneres, va volar en directe per damunt de les coreografies de l'Esbart Dansaire Santvicentí, que posava imatge a les postals marineres que dibuixaven les tres vocalistes. Junts van fer salpar la barca, i unes 800 persones es van embarcar en aquest poètic i suggeridor viatge.

Ara fa just un any, l'Esbart Dansaire Santvicentí estrenava en una altra plaça del poble l'espectacle De rem i de vela. Un muntatge d'iniciativa i creació pròpia, basat en el poemari Cançons de rem i de vela -escrit per Josep Maria de Sagarra l'any 1923- i en les cançons del primer disc del grup Les Anxovetes, En fresc. Fins i tot, el cos de dansa santvicentí ja l'ha rodat al llarg d'aquests dotze mesos per altres municipis de Catalunya, però sempre amb la música enregistrada.

Dilluns a la nit, en la cloenda de la festa major santvicentina, era la primera vegada que Les Anxovetes i l'esbart fusionaven en viu i en directe veu i dansa. I el resultat va ser d'una plasticitat que, per moments, feia posar la pell de gallina. El binomi va ser un sol cos.

Començant per la impressionant La mare del mar, que des del primer instant va fer balancejar el públic amb respecte sobre les onades; fixant la mirada en l'hortitzó amb la poètica Mare, vull ser pescador; posant vent en popa o fent port i taverna amb les animoses Habaneras de Cádiz o Lola, la tavernera; i de nou fent-se a la mar efímera amb La barca xica.

Un llarg aplaudiment correspost amb un bis que va tornar a fer salpar La barca xica, va evidenciar que la primera trobada entre trio i cos de dansa havia estat rodona. Aquest De rem i de vela, amb coreografies de Noèlia Arjona, assessorament de Maria Alba Grauvilardell i vestuari d'Alba Malo, té fusta per fer un llarg viatge, i el resultat de dilluns evidencia que mereix nous retrobaments entre l'esbart i Les Anxovetes. A la mitja part de l'espectacle (la primera va ser una actuació en solitari del trio vocal), l'alcalde Joan Torres apel·lava a «l'orgull santvicentí». L'hi van servir en safata.