El lletrista Oscar Hammerstein II, nascut a Nova York el 12 de juliol del 1985, va escriure més de 850 cançons al llarg de la seva vida. La majoria van formar part de musicals que, en el seu moment, van triomfar a Broadway. Ara, gairebé un segle més tard, aquests temes s'han convertit en estàndards de jazz instrumentals, però les lletres han quedat en un segon pla. És per això que el percussionista barceloní establert a Castellterçol Guillem Arnedo, un enamorat del jazz vocal, es va proposar rescatar les històries que s'amaguen darrere els versos de Hammerstein. «Vaig començar a mirar musicals, i em vaig adonar que les cançons que m'agradaven tenien una cosa en comú: la lletra l'havia escrit el mateix autor».

Així, després d'escollir quatre espectacles antics i triar entre tres i quatre temes de cadascun, Arnedo va enregistrar el disc Let's Sing Oscar Hammerstein II, juntament amb la seva banda de músics i la cantant santjoanenca Celeste Alías, amb qui ja havia gravat un primer treball, Let's Sing Again, que homenatjava estàndards de jazz oblidats. Aquesta propera setmana, el presentaran amb una gira de set concerts a Catalunya, Saragossa i València, que s'obre avui a Manresa en format quartet, al restaurant El Vermell (20 h).

Entre els músics, hi haurà el contrabaixista Dee Jay Foster i el prestigiós pianista nord-americà Michael Kanan, un dels més reconeguts i aclamats de la ciutat de Nova York, que també va participar en la gravació del disc. «El coneixem des de fa 9 anys, perquè ve a fer de professor al seminari de jazz que es fa a Begues, on diversos estudiants tenen l'oportunitat de treballar durant una setmana amb músics destacats de Nova York i d'arreu d'Europa», explica Celeste Alías. «En Guillem [Arnedo] forma part de l'organització, i ens vam fer amics. Vam tenir la sort que va gravar el disc amb nosaltres, i ara, després de la gira que ha estat fent al Regne Unit, l'hem convidat una setmana», afegeix la santjoanenca, que destaca el «privilegi» que suposa actuar amb ell. «És un gran acompanyant vocal i un gran mestre; per a mi, és un regal. Poques vegades tens aquesta sensació d'estar tocant amb algú que té tanta experiència, i que s'ha especialitzat en aquest tipus de música des de fa molts anys».

Un jazz més proper

«A vegades, amb el jazz la gent s'espanta, però nosaltres fem cançons, amb històries d'amor. El jazz vocal sempre és més proper i entenedor», explica Alías. «Gairebé tots els estàndards que toquem són sovint molt instrumentals, però escoltant els temes originals t'adones de la riquesa de les lletres. Sempre hi han estat, però per a nosaltres era una novetat», afegeix Arnedo. «A en Guillem li agrada treure el suc emocional dels temes. A diferència del primer disc, aquest treball és més clàssic, i té un eix conductor: les lletres de Hammerstein. El fet que siguin temes de musical em fa posar en la pell del que passa als personatges», assegura Alías.