Després de Barcelona, Reus, Tarragona i Tortosa, l'any 1900, Manresa era la cinquena població amb més habitants del país. Encara no feia ni un segle del devastador pas dels francesos que va deixar mil habitatges cremats, però la ciutat es va saber refer de la guerra per la via de la industrialització fins a ser el gran nucli de la Catalunya central i un potent focus econòmic a escala nacional. Un nou espai expositiu que s'inaugurarà demà, dijous, al Museu de la Tècnica mostra els motius de la transformació.
«Hem fet un gran esforç de síntesi per explicar com era la ciutat durant la industrialització, entre el 1814, al final de la guerra del Francès, i el 1931», va explicar ahir l'historiador Francesc Comas, comissari del projecte, a aquest diari. La iniciativa de la Fundació Independència i Progrés ha tingut el suport de la Generalitat, l'Ajuntament, la Comissió 125 anys de les Bases de Manresa i la Fundació Aigües de Manresa-Junta de la Sèquia.El context
«El Museu de la Tècnica té unes exposicions permanents plenes de telers i màquines que donen testimoni de la potència fabril de la ciutat», va apuntar Comas, «però faltava posar aquesta realitat en context, per tal que s'entengui per què Manresa era una ciutat prou potent per tenir aquest material». Segons el comissari, «després de passar pel nou àmbit, el visitant ja es pot endinsar en el recorregut on hi ha els telers», ple d'objectes i altres materials relacionats amb la indústria tèxtil i, concretament, de la cinteria.
El nou espai expositiu se situa en la nau de l'esquerra del recinte dels antics Dipòsits Vells, una zona de l'equipament amb funcionalitat polivalent que tant serveix com a llotja de la Fira Mediterrània com per celebrar-hi congressos i xerrades. La paret lateral i un altre dels murs ja estan ocupats per uns plafons de grans dimensions que fan una mirada ràpida i divulgativa a la història de la Manresa des del 1814 fins al 1931: «la idea és explicar com era la ciutat durant la industrialització», va afegir Comas.
El recorregut que es proposa al públic s'estructura en nou àmbits, cadascun dels quals conté textos de l'historiador Jordi Piñero i imatges -majoritàriament fotografies- extretes del fons de l'Arxiu Comarcal del Bages. Ordenat per temes i no com un itinerari cronològic, el material inclòs en els plafons informa del relleu que va obtenir Manresa durant el segle XIX i les tres primeres dècades del XX, els canvis demogràfics, les celebracions populars i religioses, l'auge de l'associacionisme i les propostes de lleure, la vida cultural, els fets polítics, la realitat de la pagesia i el teixit econòmic i industrial. Així mateix, hi haurà un monitor de televisió en el qual es projectaran fotografies antigues.
«La qüestió de la conflictivitat laboral, amb aspectes com els moviments obrers i les condicions de treball, només la toquem d'esquitllada», va indicar Comas: «És un tema que mereix per si sol un altre projecte expositiu i que podria anar ubicat a la nau del costat». Malgrat la clarividència en la necessitat d'ampliar el discurs cap a aquest territori, a hores d'ara no hi ha data prevista per executar aquest treball.
L'alcalde Valentí Junyent encapçalarà la relació d'autoritats que dijous donaran l'espai per inaugurat. A partir d'aleshores, els usuaris del museu podran conèixer el passat de la capital del Bages gràcies a les explicacions succintes i a un rellevant conjunt d'imatges, algunes de les quals no s'han divulgat gaire i d'altres que expliquen històries ben curioses. Com la del 1909 que ensenya un dels primers vehicles que van fer el servei d'òmnibus a la ciutat, a la Muralla de Sant Domènec. O una altra, panoràmica, on es pot veure clarament «el bar de l'estació del tren, que portaven els Amat, els mateixos de la pastisseria Ribera, i que tenia fama per les seves truites. Era a l'altra banda del pont, el tren s'aturava mitja horeta i la gent hi anava a menjar», va explicar Comas.
