L'escriptor i periodista Martí Gironell (Besalú, 1971) va guanyar ahir el 38è Premi Ramon Llull 2018 amb la novel·la La força d'un destí, que és dedicada a l'emprenedor Ceferino Carrión i que després esdevindria als Estats Units Jean Leon. «És la història de superació d'un emprenedor català, i el lector viurà una sèrie d'aventures en un entorn excepcional que és el Hollywood dels anys 50», va assenyalar Gironell. L'autor va afegir que es va sentir «encuriosit i enamorat per la història d'aquest emprenedor català amb orígens càntabres, nascut a Santander, però que des dels vuit anys viu a Barcelona». De fet, Leon tornaria a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi. L'obra, dotada amb 60.000 euros, s'editarà en català (Columna), i també en castellà (Editorial Planeta) i en francès (Belfond), i es publicarà el 28 de febrer.
Gironell va reconèixer que li fa molta il·lusió rebre aquest guardó perquè «suposa un dels grans premis que hi ha a casa nostra i significa encomanar-se del seu esperit internacional ja que surt en català, castellà i francès». Això lliga, va apuntar, amb l'esperit internacional del relat que proposa, amb un home i una història de la qual es va enamorar quan la va conèixer.
Gironell va explicar que el plantejament de l'obra és el mateix que el de les seves novel·les històriques, que és adonar-se d'una història, conèixer un personatge i portar el lector fins a un moment de la història. «He fet viatges fins a l'època medieval, el segle XVI o el Neolític, i aquesta última, que he treballat durant tres anys, et porta a un tram que va del 1949 al 1981», va anotar Gironell.
El protagonista és Ceferino Carrión, que fuig de l'Espanya franquista als 25 anys i s'embarca a bord d'un vaixell al port de Le Havre, a França, en direcció als Estats Units. A Nova York canvia d'identitat i es converteix en un ciutadà nord-americà amb el nom de Jean Leon. Després, està a punt de ser cridat a files per anar a la guerra de Corea i torna a fugir a Hollywood, on la sort el porta a viure a tocar de les estrelles de cinema que admira.
De fet, amb James Dean projecten un restaurant plegats i, malgrat la seva mort, obrirà La Scala, un establiment que es convertirà en el referent de Hollywood dels anys 50 i 60 amb estrelles habituals com Marilyn Monroe, Paul Newman, Warren Beatty, Elizabeth Taylor i els Kennedy. Leon tornarà a Catalunya per comprar uns terrenys al Penedès i elaborar el seu propi vi.
«La voluntat de la novel·la és reviure i posar-se a veure què hauria pogut passar quan sents aquests personatges que ens han emocionat a la gran pantalla i fer-ho gràcies als ulls d'un personatge que neix de la Barcelona grisa i fosca de la qual vol marxar i canviar la seva vida», va explicar. Segons Gironell, Leon és «un autèntic home creat a si mateix al Hollywood dels 50, on tot era possible i tot estava per fer». L'escriptor va dir que a La força d'un destí fa ficció, novel·la i recrea sobre què hauria passat o dit Frank Sinatra, James Dean o Paul Newman.
L'autor d' El pont dels jueus va indicar que una de les fonts d'inspiració per a la novel·la és la germana de Jean Leon, Ana Carrión, qui li va explicar anècdotes, detalls de com era ell. «Ceferino tenia un carisma i una connexió amb la gent, i aquesta serà bona part de les seves municions per fer-se amb tots aquests personatges», va afegir.
Gironell també va remarcar el pas pel Penedès de Jean Leon. Els seus dos grans somnis eren aixecar un restaurant i oferir un gran vi als seus comensals, i una autoritat en la matèria d'una universitat a Califòrnia li va parlar d'un ter-ritori a Catalunya, al Penedès, on podrà fer aquest vi que tant desitja, i això representa tornar a casa i un altre repte. «Ell veurà que el món de la vinya l'haurà de fer compatible amb el glamur de l'altra banda de l'Atlàntic».
Una dècada de ficcions
El pont dels jueus (2007) va donar a conèixer Gironell com a autor. Un any després va guanyar el premi Néstor Luján de novel·la històrica amb La venjança del bandoler, i posteriorment va publicar L'arqueòleg' (2010) -inspirat en el monjo montserratí Bonaventura Ubach-, L'últim abat (2012), El primer heroi (2014) i el 2015 va publicar Strappo i el conte infantil El nen dibuixat.
El premi Ramon Llull es va concedir per primer cop el 1981, i enguany es van rebre 46 obres originals. Els altres finalistes del certamen van ser Josep Vilanova, David Cirici, Jaume Castanyer i Joan Mas Quetglas. En la darrera edició, celebrada l'any passat, l'obra guanyadora va ser Rosa de Cendra, de Pilar Rahola.
